Per què Alfarràs no està adherit a l'Associació de Municipis per la Independència?

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/emex/?id=33&lang=es), la comarca del Segrià es compon de 38 municipis.

32 d'aquests 38 municipis (un 84%) estan adherits a l'AMI (Associació de Municipis per la Independència) (http://www.municipisindependencia.cat/mapes/implantacio/), i entre ells s'hi troben Almenar, Alguaire, Rosselló i Torrefarrera. A més del Consell Comarcal del Segrià i la Diputació de Lleida, que no són municipis en ells mateixos.

Per què Alfarràs no hi està adherit? Per què Alfarràs pertany al 16% de municipis del Segrià que no està adherit a l'Associació de Municipis per la Independència? Potser perquè la població d'Alfarràs ho ha decidit així?

Doncs no: és perquè l'equip de govern no s'ha molestat a preguntar a la població què vol, sinó que ha seguit exclusivament les directrius que interessen al seu partit.

Potser fóra hora que els veïns d'Alfarràs expresséssim la nostra voluntat, ni que fos per deixar clar que l'equip de govern municipal no té cap interès a complir la voluntat de la població, sinó que el seu interès exclusiu és seguir les consignes del seu partit.

«NO APUJAREM LES TAXES DURANT UNS QUANTS ANYS»

Quan en el pressupost que es presentava per al 2016 va ser evident que s'apujaven les taxes, l'equip de govern es fa afanyar a aclarir que «feia molts anys que no s'apujaven, i amb l'augment del 2016 no caldrà apujar-les durant uns quants anys».

Déu ens guard de pensar que l'equip de govern va mentir! Deu ser que els ciutadans comptem el temps amb un calendari diferent del que fa servir l'Ajuntament, perquè en el ple extraordinari celebrat el dia 29 de setembre del 2016 s'han APUJAT per al 2017, amb els vots a favor del PSC i en contra de CiU i ERC, les taxes dels nínxols/columbaris del cementiri, de l'escola de música, de la fira del préssec (si ja hi havia pocs estands, caldrà veure quants firaires s'hi apunten a partir del 2017…), les de construccions, instal·lacions i obres, les de planejament i gestió urbanística, les del servei de veu pública (pregons), les dels guals i reserves a la via pública i les de l'escorxador municipal.

Per si calia alguna confirmació, aquesta n'és una més: què fàcil que és fer promeses, i què difícil que és complir-les!