- A -
Abarrerar: Parar, aturar.
Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters".
Aburnar: Empaitar, ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec".
Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes.
Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".
Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat".
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina, que li foten mal los rinyons".
Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".
Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".
Afaram: Aligot, home de gran embergadura, matalot. Ex. "Al veure aquell afaram realment es va asfarair".
Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. -Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo", i els lleidatans per fotre'ns-en la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".
Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament.
Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.
Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".
Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".
Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit.
Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar".
Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit, home!".
Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am un tros de pastel".
Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, tots a córrer!!"
Àige: Àger.
Aigualera: La rosada de la matinada.
Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.
Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".
Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto.
Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil, que alego vindré".
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".
Alendar: Alenar, respirar.
Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores…
Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!".
Ambentar: Afalagar, tirar floretes.
Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".
Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla".
Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre".
Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó".
Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat".
Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.
Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc".
Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim "els Esporlans". Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.
Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!"
Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar.
Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria, que ancavallats astan alli a l'hort".
Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt":
Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen".
Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella.
Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
Anguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus.
Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?".
Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos, que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra".
Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava".
Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??".
Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant".
Antrepussar. Ensopegar.
Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".
Aondé?: On és?
Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.
Aquídellà: En cap lloc en concret, ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm".
Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes.
Arguillat: Brut.
Armós: Formós, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".
Arreculat: 1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats".
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".
Asbalsar: Enfonsar, afonar.
Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.
Ascafanyit: Esquifit, poca cosa.
Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!"
Ascar: 1) Buscar, cercar.
2) Posar ham a la canya per anar a pescar.
Ascardillar: (Os de Balaguer) (veieu Ascatxigar).
Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat.
Ascatxigar: Esquitxar.
Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.
Asclatassoner: Empipador.
Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar.
Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.
Ascunilla's: Amagar-se.
Ascupinar: Escopir.
Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.
Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers."
Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren.
Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar".
Asmall: Destralada (directament).
Asmari: (propi dels Omellons) Armari.
Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.
Aspabil: Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard".
Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta".
Aspàric: Espàrrec.
Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat.
Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar".
Aspertxellar: Fer esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va aspertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"
Aspitós, estar: Estar cofoi, content.
Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania"
Asporgar: Podar.
Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar".
Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, no't surtirà l'aigua".
Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sinó aquesta nit no se t'atançarà cap paa".
Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera."
Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (veieu Teraranya)
Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".
Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera."
Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos."
Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io"
Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".
Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera.
Astopenc: Carn espessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar.
Astrolic: Entremeliat.
Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí".
Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat".
Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat".
Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.
Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve".
Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".
Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".
Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure"
Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó.
Aubenc: Terra fèrtil, humida.
Aubergi: (Baix Segre) Préssec.
Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc.
Aufarrat: Ou ferrat.
Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres.
Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.
Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?".
Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla.
Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món".
Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans".
Aundemà: A l'endemà.
Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta.
Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!"
Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."
Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau.
Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".
Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!".
Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".
Abarrerar: Parar, aturar.
Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters".
Aburnar: Empaitar, ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec".
Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes.
Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".
Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat".
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina, que li foten mal los rinyons".
Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".
Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".
Afaram: Aligot, home de gran embergadura, matalot. Ex. "Al veure aquell afaram realment es va asfarair".
Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. -Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo", i els lleidatans per fotre'ns-en la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".
Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament.
Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.
Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".
Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".
Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit.
Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar".
Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit, home!".
Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am un tros de pastel".
Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, tots a córrer!!"
Àige: Àger.
Aigualera: La rosada de la matinada.
Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.
Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".
Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto.
Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil, que alego vindré".
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".
Alendar: Alenar, respirar.
Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores…
Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!".
Ambentar: Afalagar, tirar floretes.
Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".
Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla".
Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre".
Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó".
Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat".
Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.
Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc".
Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim "els Esporlans". Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.
Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!"
Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar.
Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria, que ancavallats astan alli a l'hort".
Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt":
Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen".
Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella.
Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
Anguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus.
Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?".
Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos, que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra".
Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava".
Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??".
Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant".
Antrepussar. Ensopegar.
Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".
Aondé?: On és?
Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.
Aquídellà: En cap lloc en concret, ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm".
Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes.
Arguillat: Brut.
Armós: Formós, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".
Arreculat: 1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats".
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".
Asbalsar: Enfonsar, afonar.
Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.
Ascafanyit: Esquifit, poca cosa.
Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!"
Ascar: 1) Buscar, cercar.
2) Posar ham a la canya per anar a pescar.
Ascardillar: (Os de Balaguer) (veieu Ascatxigar).
Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat.
Ascatxigar: Esquitxar.
Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.
Asclatassoner: Empipador.
Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar.
Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.
Ascunilla's: Amagar-se.
Ascupinar: Escopir.
Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.
Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers."
Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren.
Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar".
Asmall: Destralada (directament).
Asmari: (propi dels Omellons) Armari.
Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.
Aspabil: Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard".
Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta".
Aspàric: Espàrrec.
Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat.
Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar".
Aspertxellar: Fer esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va aspertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"
Aspitós, estar: Estar cofoi, content.
Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania"
Asporgar: Podar.
Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar".
Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, no't surtirà l'aigua".
Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sinó aquesta nit no se t'atançarà cap paa".
Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera."
Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (veieu Teraranya)
Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".
Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera."
Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos."
Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io"
Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".
Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera.
Astopenc: Carn espessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar.
Astrolic: Entremeliat.
Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí".
Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat".
Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat".
Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.
Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve".
Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".
Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".
Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure"
Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó.
Aubenc: Terra fèrtil, humida.
Aubergi: (Baix Segre) Préssec.
Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc.
Aufarrat: Ou ferrat.
Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres.
Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.
Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?".
Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla.
Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món".
Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans".
Aundemà: A l'endemà.
Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta.
Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!"
Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."
Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau.
Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".
Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!".
Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".
- B –
Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un
babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé"
Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.
Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada.
Badejo: Bacallà.
Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat.
Bajoco/a: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home, la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"
Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme.
Baldar: Gronxar.
Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.
Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".
Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".
Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...
Bardo: Pallissa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".
Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!".
Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".
Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot.
Batissac: Precipici.
Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare."
Becanyeta: Becaina, migdiada.
Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.
Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.
Blair: 1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.
Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada.
Badejo: Bacallà.
Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat.
Bajoco/a: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home, la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"
Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme.
Baldar: Gronxar.
Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.
Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".
Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".
Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...
Bardo: Pallissa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".
Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!".
Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".
Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot.
Batissac: Precipici.
Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare."
Becanyeta: Becaina, migdiada.
Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.
Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.
Blair: 1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits
m'han fotut ben blait!"
Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.
Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.
Bolló: Pellarofa del blat.
Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.
Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana.
Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua"
Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.
Bultra: Bosc de riu.
Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".
Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada).
Butirí: 1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".
Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.
Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.
Bolló: Pellarofa del blat.
Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.
Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana.
Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua"
Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.
Bultra: Bosc de riu.
Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".
Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada).
Butirí: 1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".
- C -
Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i
el bestiar.
Cabdellada: Col.
Cabiró: Cigar, puro.
Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli.
Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues.
Caixer: (Almenar) (veieu Banqueta).
Caixó, anar al: Anar a dormir.
Caldar: Suspendre.
Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate"
Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits.
Candonguer: Lent.
Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob.
Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos.
Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros".
Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".
Capçot: (en sentit figurat) Moniato.
Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut.
Capitonya: Tombarella.
Capradera: Construcció de pedra.
Caragolina: Caragol blanc petitet.
Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.
Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.
Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús".
Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé.
Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins.
Cassigall: 1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. Ex: "-Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"
Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tossino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs.
Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a veure amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana.
Catitomba: Tombarella, capitonya.
Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.)
Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni.
Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde"
Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".
Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.
Catxumbeca: Tombarella, catitomba, capitonya.
Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc.
Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar"..
Clafoll: Pela exterior de l'aumella.
Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor".
Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols.
Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge".
Coca enramada: Coca de recapte.
Coca de recapte: Coca de samfaina. S'hi pot posar ceba, aringada o llangonissa.
Codís: Còdol.
Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac.
Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."
Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?."
Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!"
Corder: Xai, be.
Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona.
Corralina: Corral dels tosinos.
Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.
Cotxo: 1) Cap cot, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo".
2) Porc, verro.
Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap".
Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern.
Cucumassa: Tipus de bolet.
Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.
Cabdellada: Col.
Cabiró: Cigar, puro.
Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli.
Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues.
Caixer: (Almenar) (veieu Banqueta).
Caixó, anar al: Anar a dormir.
Caldar: Suspendre.
Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate"
Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits.
Candonguer: Lent.
Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob.
Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos.
Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros".
Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".
Capçot: (en sentit figurat) Moniato.
Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut.
Capitonya: Tombarella.
Capradera: Construcció de pedra.
Caragolina: Caragol blanc petitet.
Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.
Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.
Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús".
Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé.
Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins.
Cassigall: 1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. Ex: "-Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"
Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tossino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs.
Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a veure amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana.
Catitomba: Tombarella, capitonya.
Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.)
Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni.
Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde"
Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".
Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.
Catxumbeca: Tombarella, catitomba, capitonya.
Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc.
Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar"..
Clafoll: Pela exterior de l'aumella.
Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor".
Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols.
Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge".
Coca enramada: Coca de recapte.
Coca de recapte: Coca de samfaina. S'hi pot posar ceba, aringada o llangonissa.
Codís: Còdol.
Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac.
Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."
Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?."
Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!"
Corder: Xai, be.
Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona.
Corralina: Corral dels tosinos.
Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.
Cotxo: 1) Cap cot, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo".
2) Porc, verro.
Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap".
Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern.
Cucumassa: Tipus de bolet.
Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.
- D -
Debatut, (ou): Ou batut.
Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò".
Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor".
Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng".
Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.
Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra.
Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu".
Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.
Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar.
Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir.
Despusdemà: Passat demà.
Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.
Destraler: Persona que ho fa malbé tot.
Destrossar: Descordar, desbotonar.
Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desumflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros".
Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.
Dingada: Arengada.
Disme: Digues-me.
Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò".
Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor".
Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng".
Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.
Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra.
Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu".
Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.
Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar.
Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir.
Despusdemà: Passat demà.
Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.
Destraler: Persona que ho fa malbé tot.
Destrossar: Descordar, desbotonar.
Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desumflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros".
Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.
Dingada: Arengada.
Disme: Digues-me.
- E -
Encà: Encara, ex: "Encà
no ha arribat l'oncle Sisco del tros."
Engrassir-se: Engreixar-se.
Ensamar: Reservar
Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret"
Entxuminia: (Almenar) Ximeneia.
Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.
Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos".
Erreclau: Escorpí.
Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc"
Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."
Escarriar: (Juncosa) Espolsar
Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.
Escurrípies: Sobres de menjar.
Escurrualles: Sobres de menjar.
Esmuriac: Muricec, rat penat.
Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.
Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula"
Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà."
Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà.
Engrassir-se: Engreixar-se.
Ensamar: Reservar
Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret"
Entxuminia: (Almenar) Ximeneia.
Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.
Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos".
Erreclau: Escorpí.
Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc"
Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."
Escarriar: (Juncosa) Espolsar
Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.
Escurrípies: Sobres de menjar.
Escurrualles: Sobres de menjar.
Esmuriac: Muricec, rat penat.
Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.
Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula"
Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà."
Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà.
- F -
Faldetes: Faldilles, ex: "Lo
vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".
Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram: Es tota mena d'animals de corral.
Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).
Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.
Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.
Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.
Fato: Menjar.
Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent".
Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya".
Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.
Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".
Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar".
Flèndit: Joc de boles.
Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya":
Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"
Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu.
Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres.
Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."
Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram: Es tota mena d'animals de corral.
Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).
Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.
Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.
Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.
Fato: Menjar.
Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent".
Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya".
Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.
Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".
Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar".
Flèndit: Joc de boles.
Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya":
Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"
Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu.
Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres.
Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."
- G -
Gaburro: Peix de riu, de sabor no
gaire preuat, que té moltes espines.
Galdir: Menjar, fotre's.
Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".
Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta veurem gamusinos".
Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."
Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.
Ganyims: Tonyina amb salmorra.
Gargantxó: Nou del coll, gargantella.
Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".
Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells.
Gelaó: Fredor.
Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro".
Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Gigir: Llegir.
Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes.
Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret
Gosseria: Mandra, peresa.
Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".
Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi".
Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'usa dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.
Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.
Guia: Branca d'un arbre.
Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.
Guinera, jugar a la: El joc de fet i amagar.
Galdir: Menjar, fotre's.
Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".
Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta veurem gamusinos".
Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."
Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.
Ganyims: Tonyina amb salmorra.
Gargantxó: Nou del coll, gargantella.
Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".
Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells.
Gelaó: Fredor.
Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro".
Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Gigir: Llegir.
Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes.
Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret
Gosseria: Mandra, peresa.
Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".
Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi".
Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'usa dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.
Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.
Guia: Branca d'un arbre.
Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.
Guinera, jugar a la: El joc de fet i amagar.
- H -
Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines.
Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines.
- J -
Jac: Pallissa. "Te fotré
un jac d'hòsties que t'aspavilaré".
Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé.
Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.
Juar: Jugar.
Juet: Joguina.
Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé.
Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.
Juar: Jugar.
Juet: Joguina.
- K -
Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.
Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.
- L -
Llangost: Llagosta, insecte
ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la
família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.
Llaó: 1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).
Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue.
Lleit: (Baix Segre) Llet.
Lleure. Lleuvat.
Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida.
Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.
Lloper: Gos llop.
Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).
Llussiar: Esmolar una eina.
Llúvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.
Lo: Article ponentí.
Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".
Llaó: 1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).
Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue.
Lleit: (Baix Segre) Llet.
Lleure. Lleuvat.
Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida.
Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.
Lloper: Gos llop.
Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).
Llussiar: Esmolar una eina.
Llúvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.
Lo: Article ponentí.
Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".
- M -
Magolar: Aixafar, mastegar.
Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte
de magolar és danyar.
Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.
Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a veure amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida.
Malaprosavia: (veieu Maixant).
Malmirrós: Aplicat als nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant"
Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"
Mançana: Poma.
Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala".
Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex".
Mansana: Poma.
Maralt: (Belianes) Malalt.
Mardà: Dolent, entremeliat, brut.
Marraco: Bèstia típica lleidata per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!
Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."
Matalòs: Desgraciat, badoc, etc.
Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, i per a animals s'usa més la paraula Afaram.
Matapagesos: Mala herba que surt al bancals, que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per tal que no creixi més.
Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.
Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!"
Memòria, caure de: Caure d'esquena.
Menjarobes: Dragó, espècie de sargantana que de nit es veu prop dels llums menjant bestioles.
Mèno: (Vallfogona de Balaguer) Vedella
Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.
Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada.
Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".
Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà.
Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".
Mixó: Moixó, ocell.
Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".
Mocosa: Llenega (bolet).
Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua".
Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.
Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc.
Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!"
Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".
Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.
Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".
Mossar: Mossegar.
Mòtit: Mou-te!!!
Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"
Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs...) Prèssec.
Muixó: Ocell.
Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Buricec.Aquest mot es recolza en documentació del S:XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.
Murtra: (Alcanó) Oliasses, cagasses. Residu líquid que es genera durant la decantació en les fàbriques d'oli
Mussienc/a: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques"
Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.
Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.
Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a veure amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida.
Malaprosavia: (veieu Maixant).
Malmirrós: Aplicat als nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant"
Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"
Mançana: Poma.
Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala".
Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex".
Mansana: Poma.
Maralt: (Belianes) Malalt.
Mardà: Dolent, entremeliat, brut.
Marraco: Bèstia típica lleidata per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!
Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."
Matalòs: Desgraciat, badoc, etc.
Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, i per a animals s'usa més la paraula Afaram.
Matapagesos: Mala herba que surt al bancals, que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per tal que no creixi més.
Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.
Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!"
Memòria, caure de: Caure d'esquena.
Menjarobes: Dragó, espècie de sargantana que de nit es veu prop dels llums menjant bestioles.
Mèno: (Vallfogona de Balaguer) Vedella
Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.
Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada.
Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".
Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà.
Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".
Mixó: Moixó, ocell.
Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".
Mocosa: Llenega (bolet).
Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua".
Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.
Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc.
Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!"
Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".
Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.
Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".
Mossar: Mossegar.
Mòtit: Mou-te!!!
Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"
Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs...) Prèssec.
Muixó: Ocell.
Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Buricec.Aquest mot es recolza en documentació del S:XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.
Murtra: (Alcanó) Oliasses, cagasses. Residu líquid que es genera durant la decantació en les fàbriques d'oli
Mussienc/a: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques"
Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.
- N -
Nau: (a la ribera del Sió) El número 9.
Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!".
Némoni: Anem-hi, som-hi.
Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.
Nimai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!".
Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda.
Nyambonissa: Llangonissa.
Nyenya: Llenya.
Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!".
Némoni: Anem-hi, som-hi.
Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.
Nimai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!".
Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda.
Nyambonissa: Llangonissa.
Nyenya: Llenya.
- O -
Oh
pus:
Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6
del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!"
Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta.
Onso: Personatge gros, veure Matalot.
Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.
Ortera: Cassola.
Ostaclà: Està clar, ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"
Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta.
Onso: Personatge gros, veure Matalot.
Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.
Ortera: Cassola.
Ostaclà: Està clar, ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"
- P -
Padar: Acció i efecte de
mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et
fotré un ventallot!".
Padellàs: 1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella"
Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.
Padrinet: El padri de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.
Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..
Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum.
Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"
Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar: Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo precipici que és molt fondo".
Patac, de: De sobte.
Pataca: Patata (tubercle).
Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.
Pegalosa: Un tipus de bolet.
Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.
Pell, ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"
Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe".
Pertxis: Portxos, corrua de columnes.
Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...".
Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".
Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.
Pobrenora: Una part de les gandutes.
Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".
Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Popar: Mamar, xuclar.
Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".
Porai: 1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".
Portell: Tros d'espona enderrocada.
Preant: Persona arrogant, tibada.
Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen".
Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam veure los armats".
Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.
Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
Padellàs: 1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella"
Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.
Padrinet: El padri de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.
Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..
Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum.
Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"
Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar: Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo precipici que és molt fondo".
Patac, de: De sobte.
Pataca: Patata (tubercle).
Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.
Pegalosa: Un tipus de bolet.
Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.
Pell, ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"
Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe".
Pertxis: Portxos, corrua de columnes.
Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...".
Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".
Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.
Pobrenora: Una part de les gandutes.
Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".
Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Popar: Mamar, xuclar.
Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".
Porai: 1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".
Portell: Tros d'espona enderrocada.
Preant: Persona arrogant, tibada.
Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen".
Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam veure los armats".
Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.
Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
- Q -
Quartejar: Llaurar per quarta
vegada.
Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.
Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora quereijant-se dels seus perillons!"
Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.
Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora quereijant-se dels seus perillons!"
- R -
Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles".
Rafoll: Clasca de les castanyes.
Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí.
Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".
Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons.
Rascaculs: Tobogan.
Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".
Reballuga: Baldufa.
Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta".
Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.
Regué: Rec que havia abans del canals.
Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.
Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà.
Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia: Retafia.
Reu: Arada.
Revenzillada: Dolors forts al ventre.
Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."
Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".
Robinós: Brut.
Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut":
Rogle: Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle"
Rollar: Tallar la llenya en bocins petits.
Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al rosser".
Rostar: Morrejar-se dos éssers.
Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.
Rubina: Riuada.
Runar: 1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà".
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?".
Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles".
Rafoll: Clasca de les castanyes.
Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí.
Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".
Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons.
Rascaculs: Tobogan.
Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".
Reballuga: Baldufa.
Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta".
Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.
Regué: Rec que havia abans del canals.
Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.
Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà.
Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia: Retafia.
Reu: Arada.
Revenzillada: Dolors forts al ventre.
Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."
Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".
Robinós: Brut.
Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut":
Rogle: Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle"
Rollar: Tallar la llenya en bocins petits.
Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al rosser".
Rostar: Morrejar-se dos éssers.
Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.
Rubina: Riuada.
Runar: 1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà".
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?".
- S -
Saboc: Moniato.
Sadolitxa: Sajolida, herba medicinal.
Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.
Safranòria: Pastanaga.
Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".
Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).
Sangartilla o Sargantilla: Sargantana.
Santiron o Santuron: Cinturó
Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.
Sàput: Gripau.
Sarabastall: Molt soroll, saragatada.
Saragatada: Molt soroll, ex: "No sints quina saragatada foten los crios?".
Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."
Sartell: Aixadeta, txapo.
Secla: Sèquia. Canal de reg.
Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i llicsions pel teu home?".
Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.
Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"
Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.
Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.
Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotré un trago d'aigua!".
Silloneta: Silló petit, normalment fet de fang.
Sinforós: Quisquillós.
Singueta: Bala per jugar, "canica", ex: "Juem a singuetes?"
Sinyoret: Libèl·lula.
Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" –"misto" en castellà– i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"
Sisquere: 1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!".
Sadolitxa: Sajolida, herba medicinal.
Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.
Safranòria: Pastanaga.
Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".
Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).
Sangartilla o Sargantilla: Sargantana.
Santiron o Santuron: Cinturó
Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.
Sàput: Gripau.
Sarabastall: Molt soroll, saragatada.
Saragatada: Molt soroll, ex: "No sints quina saragatada foten los crios?".
Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."
Sartell: Aixadeta, txapo.
Secla: Sèquia. Canal de reg.
Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i llicsions pel teu home?".
Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.
Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"
Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.
Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.
Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotré un trago d'aigua!".
Silloneta: Silló petit, normalment fet de fang.
Sinforós: Quisquillós.
Singueta: Bala per jugar, "canica", ex: "Juem a singuetes?"
Sinyoret: Libèl·lula.
Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" –"misto" en castellà– i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"
Sisquere: 1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!".
2) Al menys, ex: "Sisquere contestessos
al que se't pregunte!".
So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.
Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".
Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.
Sospauma: (Os de Balaguer) Palmar, prestatge.
Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la.
So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.
Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".
Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.
Sospauma: (Os de Balaguer) Palmar, prestatge.
Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la.
- T -
Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au
passa, tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat".
Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.
Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".
Talabissot: Tros de llenya.
Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca.
Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."
Tea: Tronc dur
Telaranys: (Urgell, Noguera) Teranyina.
Teraranya: Teranyina.
Tercejar: Llaurar per tercera vegada.
Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.
Timó: Farigola.
Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots"
Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino, ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi".
Titonet: Sirilleta, algú petitet.
Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...
Tocinets: (Almatret) Calamars farcits.
Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo".
Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat".
Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".
Totxo: Mangala. Bastó de les majorettes.
Tou: Arna d'abelles feta d'un tronc buidat.
Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.
Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta.
Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.
Tramuja: Element gran i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"
Travessar lo pont d'asquena: Morir.
Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".
Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.
Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques...
Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar".
Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec".
Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal".
Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).
Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".
Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".
Txafader: Remulladé, acció d'ascatxigar l'aigua per terra.
Txafatolls: Sapastre, pocatraça.
Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.
Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient.
Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue".
Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons"
Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".
Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No txilos que me faràs malbé les aurelles".
Txinalla: Canalla, quitxalla.
Txinar: Astirar los cabells.
Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".
Txiscar: Canyís.
Txisclet: Xiclet, goma mastegable.
Txollar: Tallar el cabell.
Txolles: Grenyes.
Txompo: Poc àgil.
Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona":
Txulla: Carn magra de porc.
Txumillo: Remulladé, acció d'ascatxigar l'aigua per terra.
Txuminia: Ximeneia.
Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre".
Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".
Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.
Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.
Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.
Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".
Talabissot: Tros de llenya.
Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca.
Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."
Tea: Tronc dur
Telaranys: (Urgell, Noguera) Teranyina.
Teraranya: Teranyina.
Tercejar: Llaurar per tercera vegada.
Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.
Timó: Farigola.
Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots"
Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino, ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi".
Titonet: Sirilleta, algú petitet.
Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...
Tocinets: (Almatret) Calamars farcits.
Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo".
Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat".
Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".
Totxo: Mangala. Bastó de les majorettes.
Tou: Arna d'abelles feta d'un tronc buidat.
Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.
Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta.
Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.
Tramuja: Element gran i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"
Travessar lo pont d'asquena: Morir.
Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".
Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.
Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques...
Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar".
Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec".
Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal".
Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).
Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".
Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".
Txafader: Remulladé, acció d'ascatxigar l'aigua per terra.
Txafatolls: Sapastre, pocatraça.
Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.
Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient.
Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue".
Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons"
Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".
Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No txilos que me faràs malbé les aurelles".
Txinalla: Canalla, quitxalla.
Txinar: Astirar los cabells.
Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".
Txiscar: Canyís.
Txisclet: Xiclet, goma mastegable.
Txollar: Tallar el cabell.
Txolles: Grenyes.
Txompo: Poc àgil.
Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona":
Txulla: Carn magra de porc.
Txumillo: Remulladé, acció d'ascatxigar l'aigua per terra.
Txuminia: Ximeneia.
Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre".
Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".
Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.
Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.
- U -
Umflar: Inflar, ex: "Umfla
la pilota que sino la canalla no callarà".
- V -
Vailet: Filferro electritzat per
a guardar les vaques.
Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".
Vastrús: Estruç.
Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra.
Ventrellada: (Pla d'Urgell) Dolor fort de ventre.
Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.
Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".
Vastrús: Estruç.
Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra.
Ventrellada: (Pla d'Urgell) Dolor fort de ventre.
Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.
- W -
Wano: Paraula agrícola a més
no puguer. Sinònim d "Abono". Ex:"Sisquere no et llepos los dits
despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes
zones també s'usa el mot "bono".
Bona feina
ResponElimina