Les explicacions (?) de l'Il•lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs

Ahir 23 de maig es va reunir la Comissió de l'Aigua a l'Ajuntament d'Alfarràs per debatre la proposta d'adjudicació de la redacció del projecte per tapar el dipòsit d'aigua de la població.

L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, va informar els assistents que té intenció d'adjudicar la redacció del projecte a una empresa l'oferta de la qual és 1.500 € més cara que l'oferta més econòmica. És a dir: una vegada més (ja hem perdut el compte!), l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, disposa alegrement dels diners dels contribuents i gasta més diners dels que caldria, tenint la possibilitat de no fer-ho. Tot i que l'Il·lustríssim senyor alcalde té l'obligació de comunicar la seva decisió a la Comissió i escoltar l'opinió dels regidors que en formen part, l'opinió d'aquests darrers no és vinculant atès que l'òrgan competent per realitzar l'adjudicació és la Junta de Govern de l'Ajuntament.

Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs: administrar els diners dels contribuents exigeix tanta cura i seny, si no més, que administrar els diners propis. Perquè els diners que vostè dilapida amb aquesta alegria, als contribuents ens costa molt de treball i unes quantes privacions poder-los pagar. Encara que només fos per aquesta raó, ens mereixem que els administri amb seny i amb un estricte sentit de responsabilitat que, òbviament, vostè no sembla tenir. Davant d'aquest nou malbaratament dels diners dels ciutadans d'Alfarràs, potser hauríem de pensar que darrere d'aquesta fosca adjudicació hi ha altres raons igualment fosques, no?

Lògicament, els assistents van preguntar a l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs les raons d'haver adjudicat la redacció del projecte a aquesta empresa, quan hauria pogut adjudicar-lo a una empresa que va presentar una proposta 1.500 € més econòmica.

La resposta de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, passarà als annals de la transparència, la claredat i la bona administració dels diners dels ciutadans.

Va respondre, textualment, «perquè sí».

Ho hem de repetir una vegada més: no ens mereixem l'alcalde que tenim.

Els estereotips

Qui escriu aquestes línies ha reflexionat sovint sobre les generalitats que tots plegats diem contínuament, moltes vegades sense ni adonar-nos-en: «Els negres no es volen integrar». «Tots els gitanos són delinqüents». «Els àrabs són lladres». I un llarg etcètera. Ara imagini, lector, que viu en una població on la majoria d'habitants són, posem per cas, subsaharians, i repeteixen constantment «els blancs no es volen integrar», «tots els blancs són delinqüents», «els blancs són lladres», i un llarg etcètera. Vostè es sentiria acollit i respectat per aquesta majoria subsahariana? O més aviat pensaria que la majoria subsahariana no el respecta, el menysté i no té cap interès a veure'l com el que realment és, una persona com ells?

Repetim constantment que «els gitanos són uns delinqüents», sense aturar-nos a analitzar el que diem. Si aquesta afirmació fos certa, les presons estarien plenes de gitanos, òbviament. Però resulta que el percentatge més alt de persones empresonades no és el de persones gitanes, sinó el de persones paies. En altres paraules, hi ha delinqüents gitanos com hi ha delinqüents paios, delinqüents rossos o delinqüents esquerrans. Però és més fàcil no pensar i dir que «totes» les persones d'un col·lectiu determinat són delinqüents. Potser tots plegats hauríem de fer un esforç per veure les persones, sense fixar-nos obsessivament en les ètnies. Tindríem moltes sorpreses agradables.

Fa uns dies, qui escriu aquestes línies va patir un accident domèstic i va necessitar ajuda. Va trucar un parell d'amics que, per raons diverses (i perfectament respectables), no van poder respondre la trucada: fora de cobertura, etc. Llavors qui escriu aquestes línies va trucar la senyora que s'encarrega de netejar-li la casa, tasca que per problemes físics no pot realitzar qui escriu aquestes línies.

No havien passat ni cinc minuts de la trucada que aquesta senyora i el seu marit ja eren a casa de qui escriu aquestes línies i li prestaven l'ajut que necessitava, i li insistien que sobretot, si mai necessitava alguna cosa, els truqués immediatament, a qualsevol hora del dia o de la nit.

La senyora que neteja la casa de qui escriu aquestes línies és gitana. Treballa honradament, mai no ha arribat ni un minut tard, és absolutament respectuosa, porta els seus fills a l'escola, i respecta tothom. Però, segons l'estereotip, «és una delinqüent» perquè és gitana. De debò no ens adonem de com en som, d'injustos, quan etiquetem tota una ètnia pel comportament d'uns quants dels que la componen?

El Gurugú, despullat

Avui, 16 de maig del 2018, la bandera estelada que onejava al capdamunt d'un pal al Gurugú d'Alfarràs ha desaparegut.

Algú ha tallat el pal amb una radial i s'ha endut el pal i la bandera estelada.

Qui ho hagi fet deu pensar que ens ha fet mal. Que errat que va. L'odi només fa mal a qui el sent. És digne de llàstima aquell que, podent gaudir de la vida perseguint algun ideal o algun somni i deixant que l'altra gent pugui fer el mateix, no té res més que odi i ganes d'impedir que ningú pensi de manera diferent a com pensa ell. És per aquesta raó que aquest atac ens produeix una gran tristesa, tristesa per la trista vida d'una trista persona o persones incapaces de respectar les idees d'altres persones. Una profunda tristesa per aquestes vides malbaratades odiant, mastegant bilis nit i dia, sense cap projecte propi, només odiant allò que els altres fan i que a ells no els agrada. Pobra gent.

Per sort, una empresa propera disposa de càmeres de vigilancia que funcionen 24 hores al dia de manera que demà, en revisar les gravacions d'avui, es farà la trucada als Mossos per denunciar el robatori. Cal tenir present que els fets s'han produït dintre d'una propietat particular, per la qual cosa es tracta d'un delicte de violació de domicili, a més del furt de la bandera i de la destrucció d'un element (el pal) de propietat privada. Tot per no ser capaços d'acceptar i entendre que altres persones tenen dret a pensar de manera diferent. Pobra gent.

Si algú pensa que amb aquest fet s'ha acabat la bandera estelada onejant al municipi d'Alfarràs, va molt errat. Tornarem a posar la bandera estelada que és símbol dels nostres anhels i els nostres ideals, i ho farem tantes vegades com calgui. I mai, mai caurem en la baixesa de robar o destrossar símbols d'altres persones que pensen de manera diferent, perquè odiar exigeix una manca de valors humans que, per sort, no patim.

Quan Alfarràs surt a la premsa...

Pel seu interès evident, transcrivim a continuació la carta que la regidora no adscrita Emmanuelle Samper va adreçar al diari Segre, i que aquest mitjà de comunicació va publicar a l'edició del dia 26 de setembre del 2017:

«Sr. Director,
      Ahir, en una reunió amb tots els regidors de l'Ajuntament, l'alcalde d'Alfarràs ens va informar de la subvenció de 40.000 euros que ens ha atorgat l'Agència Catalana de l'Aigua per cobrir el dipòsit de l'aigua potable. Sorprenentment, l'alcalde, Kleber Esteve, va dir que "és una misèria", suposo que amb la intenció de renunciar a aquesta subvenció perquè, com ja vaig dir a la meva carta de renúncia a pertànyer a l'equip de govern, el servei de l'aigua potable, incomprensiblement, no és una prioritat per a l'alcalde.

      És incongruent que una subvenció de 40.000 euros per a un projecte de cobrir el dipòsit que costa 133.000 euros li sembli una misèria, però una subvenció de 30.000 euros de l'IEI per a un projecte de 131.000 euros per reparar unes esquerdes a la fàbrica Mitasa li sembli molt! Quan, a més a més, la rehabilitació de la fàbrica costa com a mínim 4 milions d'euros, segons l'estudi presentat per l'alcalde.

      Vull recordar que el nostre programa electoral contenia, en primer lloc, l'adequació i millora dels carrers i les voreres; en segon lloc, la rehabilitació de la plaça Lluís Companys; i, en tercer lloc, l'adequació i millora de les clavegueres i de l'aigua potable, ja que érem sabedors del deteriorament d'aquestes instal·lacions.

      En cinquè lloc, proposàvem fomentar la participació de noves indústries a la zona de la fàbrica –per ara, no n'ha vingut cap– i explotar el salt de l'aigua, però en cap moment es va plantejar la rehabilitació, perquè econòmicament és inassequible per al nostre ajuntament, i molt menys a costa d'abandonar els serveis obligatoris i essencials que es troben bastant deteriorats.

      Per sort, els sis regidors de l'oposició coincidim i compartim que la prioritat principal són el servei de l'aigua i el de sanejament i, si hi ha algun altre projecte factible per al nostre municipi, li donarem suport, però sense alterar les esmentades prioritats.

      Salutacions cordials,»

Senyora Samper, quina dèria en voler posar en qüestió la joguina de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs!! Que la rehabilitació de la fàbrica costarà com a mínim 4 milions d'euros (probablement més de 5 milions, i això per a una població de menys de 3.000 habitants)? És igual!! L'Il·lustríssim senyor alcalde ho vol, i l'Il·lustríssim senyor alcalde hi enterrarà tants diners com calgui per tal de satisfer el seu caprici. És clar que si els diners haguessin de sortir de la seva butxaca s'hi pensaria una mica, però com que el caprici de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs el paguem tots els ciutadans del municipi, doncs endavant les atxes, que no pago jo! Paguen el veïns, que de moment i fins a dia d'avui ja porten pagats 942.945,82 euros, als quals cal afegir els 22.000,00 euros anuals que s'han d'abonar al Canal de Pinyana, i l'import de l'IBI corresponent a l'any 2018 que, perquè no es digui que "inflem" els números, inclourem a finals d'any a la suma.

O sigui, a dia d'avui ja portem gastat UN MILIÓ D'EUROS, i això que encara no s'ha començat la rehabilitació. No només això, sinó que ara cal fer un estudi geològic (el cost del qual anirà a augmentar el cost total del faraònic projecte) i a més, amb tota probabilitat, l'avantprojecte resultarà inaplicable i caldrà fer-ne un de nou el cost del qual, endevinen qui el pagarà?

És a dir, 1.000.000,00 euros, entre els 2.879 habitants de la vila (dada de l'IDESCAT –Institut d'Estadística de Catalunya–  corresponent a l'any 2017), fan un total de 347,34 euros per cada habitant d'Alfarràs pagats fins avui (cada habitant, sigui dona o home, sigui infant o ancià). Així doncs, una família de quatre membres porta pagats a dia d'avui 1.389,36 euros per a la joguina de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs.

I les empreses que, segons va dir l'Il·lustríssim senyor alcalde en un ple municipal, "feien cua" per instal·lar-s'hi? Ah! D'això no se n'ha sabut res més.