Al «crusse» ja hi torna a onejar l'estelada de l'Assemblea Nacional Catalana, que substitueix aquella que uns desaprensius van robar tallant-ne el pal amb una serra radial.
És curiós que el tarannà d'uns sigui «posar» (estelades, llaços grocs...) mentre el d'altres és només «treure», com si fent invisibles els símbols poguessin fer desaparèixer allò que simbolitzen. Quines vides més tristes, no tenir somnis propis –i símbols que els representin–, i haver de viure només d'intentar anihilar els símbols d'aquells que no pensen com ells...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada