divendres, 13 d’abril del 2018

Quan s'han d'arreglar les coses al jutjat


Bé, sembla que la pràctica mafiosa de no pagar els deutes passa factura. Segons la demanda judicial que ha presentat Cassa Aigües i Depuració, l'ajuntament d'Alfarràs ha deixat de pagar-los 227.000 € entre 2006 i 2017. És a dir, des del mateix moment que Cassa va començar a gestionar el servei d'aigua d'Alfarràs. Més de 20.600 € anuals.

És ben curiós que alguns deutes, com per exemple els 18.000 € pendents de pagament a Subirós, sigui "urgent" pagar-los i calgui modificar un pressupost ja tancat (i tancat "net", segons l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs) al desembre del 2017, i altres deutes, d'import i durada molt superiors, no es paguin fins que el proveïdor es veu obligat a presentar una demanda judicial. Misteris de l'alta política municipal, es veu…


Per tal de facilitar-los la lectura, reproduïm a continuació la notícia publicada a l'edició del 13 d'abril del 2018 al diari SEGRE de Lleida:

"La gestora del agua denuncia a Alfarràs y le exige 227.000 euros

En concepto de indemnización por el dèficit desde 2006 a 2017

MARÍA MOLINA
| ALFARRÀS | La empresa Cassa Aigües i Depuració ha presentado una demanda judicial contra el ayuntamiento de Alfarràs en el juzgado Contencioso Administrativo en la que reclama al consistorio 227.000 € en concepto de indemnización por el déficit que arrastra el servicio desde 2006, año en que inició su gestión, hasta diciembre de 2017. La empresa considera que la explotación de dicho servicio le supone una deuda que reclama al consistorio. El Alcalde de Alfarràs, Kleber Esteve, confirmó esta denuncia aunque remarcó que se está en negociaciones con la empresa para llegar a un acuerdo y pagar esta cuantía que el ayuntamiento adeudaría a Cassa. "Todavía no sabemos cómo afrontar este gasto, pero estamos seguros de que llegaremos a un acuerdo con la firma". Esteve apuntó que una subida de la tasa del agua será la última de las medidas y que se evitará por todos los medios.

El alcalde remarcó que esta cantidad se integrará en los gastos dentro del presupuesto para este año, que está por aprobarse y que, en estos momentos, se está negociando con los grupos de la oposición. El alcalde, del PSC, gobierna en minoría desde febrero del pasado año tras dimitir en esa fecha la teniente de alcalde Emmanuelle Samper y pasar a ser concejal no adscrita. Los socialistas tienen 5 ediles, 5 PDeCAT y uno ERC. En total 11 concejales. Precisamente, Samper presentó este miércoles una propuesta para evitar la subida de la tasa del agua en caso de que se tenga que hacer frente al pago de esta cuantía que reclama Cassa. Propone que los 85.000 € de ingreso por el impuesto sobre bienes inmuebles de naturaleza urbana generado por la aplicación del coeficiente de revalorización de la base catastral y tras la última revisión catastral se reserve para sufragar este posible pago."

Ens permetran que no fem cap més comentari. En els temps que corren, dir segons què de segons qui ens podria suposar represàlies únicament per haver expressat la nostra opinió.

L'únic comentari que farem serà per tal de rectificar la informació que publica el diari SEGRE: la composició actual del consistori d'Alfarràs és de 5 regidors del PSC, 4 regidors del PDeCAT, 1 regidor d'ERC i 1 regidora no adscrita. En total, 11 regidors.

dimarts, 10 d’abril del 2018

El salt d'aigua: una mina d'or? Segur?



L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs ha trobat una manera miraculosa d'omplir les arques de l'Ajuntament: produir electricitat mitjançant el salt d'aigua de la fàbrica de dalt. I per portar a terme tan magnífic pla, l'any 2014 va encarregar un estudi de viabilitat que va concloure que la producció d'electricitat del salt d'aigua reportaria a la tresoreria municipal més de 200.000 euros anuals.

Però es veu que el pas del temps desmunta fins i tot les faules més ben planificades: un nou estudi de viabilitat, encarregat pel mateix Ajuntament l'any 2017, conclou que els ingressos per a les arques municipals per la producció d'electricitat amb el salt d'aigua seran de... 100.000 euros anuals i escaig.

Una depreciació d'un 50% en només tres anys? Escolti, potser que això s'assemblarà més al negoci d'en Robert i les cabres, no? Home, és que si el ritme de depreciació és del 50% cada tres anys, d'aquí a poc temps no només l'Ajuntament no ingressarà res per l'electricitat del salt d'aigua, sinó que a sobre hi haurà de posar calés!

Al ple celebrat dilluns 9 d'abril del 2018, l'Il·lustríssim senyor alcalde ha demanat que s'aprovés l'avantprojecte de la central hidroelèctrica, perquè "el temps passa i és urgent aprovar-lo". Com de costum, tot és "urgent" per a l'Il·lustríssim senyor alcalde... encara que l'avantprojecte tingui la data de l'octubre del 2017. I per tal que els regidors de l'oposició podessin estudiar a fons el dit avantprojecte, els el va fer arribar... dijous 5 d'abril. O sigui, que tenien tres/quatre dies per estudiar a fons un avantprojecte molt complex i que suposa una despesa d'un milió i mig d'euros.

L'Il·lustríssim senyor alcalde diu que ell no va rebre aquest avantprojecte fins fa una setmana, cosa difícil de creure perquè, com ja hem dit, la data de l'avantprojecte és del mes d'octubre del 2017. Aquesta afirmació de l'Il·lustríssim senyor alcalde, però, no es pot rebatre fefaentment perquè oh sorpresa! no té número de registre d'entrada. Sí, això que tots els ens públics han de fer obligatòriament, registrar els documents que reben, en aquest cas (i en molts altres) l'Ajuntament d'Alfarràs ho va obviar. Que convenient.

Potser l'Il·lustríssim senyor alcalde pensava que, donant només tres o quatre dies de temps perquè els regidors de l'oposició podessin estudiar a fons l'avantprojecte i plantejar els dubtes que els podés suscitar, aquests no tindrien temps d'aprofundir-hi i es limitarien a aprovar-lo sense saber en realitat què estaven aprovant.

Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, els regidors de l'oposició a l'ajuntament que vostè tan dignament dirigeix són molt conscients (pel que es veu, molt més que vostè) que la seva obligació és garantir que els diners de tots els contribuents de la vila siguin empleats de manera assenyada i rigorosa, i assegurar per damunt de tot que cap projecte pugui suposar un malbaratament d'aquests diners que l'Ajuntament administra però que no li pertanyen, sinó que pertanyen als ciutadans d'Alfarràs. I, per descomptat, avui no li han aprovat l'avantprojecte. Ni li aprovaran fins que vostè els proporcioni tota la informació que necessiten per poder avaluar tots els pros i contres del dit projecte, especialment pel que fa a la càrrega econòmica que pot suposar per als contribuents. Per molt "urgent" que sigui, perquè si és tan "urgent" hauria pogut donar la informació als regidors de l'oposició fa moltes setmanes, i no esperar a fer-ho tres dies abans del ple.

Els misteris de l'alta política

Resulta que l'Ajuntament d'Alfarràs va convocar un ple el 28 de desembre del 2017 per "tancar el pressupost del 2017". Es va votar, es va aprovar i el pressupost va quedar tancat "net", com ho va definir l'Il·lustríssim senyor alcalde. O sigui, tot en ordre.

Però resulta que en el ple celebrat dilluns 9 d'abril del 2018, l'Il·lustríssim senyor alcalde demana que els regidors li aprovin una ampliació de crèdit del pressupost del 2017 (afegir diners que es van gastar l'any passat i que no estaven pressupostats). Ai caram, que no havíem quedat que el pressupost del 2017 s'havia tancat "net" el 28 de desembre del 2017 segons les seves pròpies paraules, Il·lustríssim senyor alcalde?

Doncs no, ara surt dient que cal ampliar el pressupost per encabir-hi 38.500 euros i escaig, per serveis ja realitzats i per als quals no hi havia pressupost, i que els proveïdors "necessiten cobrar". En altres paraules, si no m'aproveu aquesta ampliació de crèdit, la culpa que els proveïdors d'aquests 38.500 euros i escaig no puguin cobrar serà... vostra!!

Potser a l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs li convindria llegir (no diem "repassar" perquè no creiem que l'hagi llegit mai) al DIEC –Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans– la definició de la paraula "xantatge". Per cert, una definició acurada és la que proposa la web "Definicion.de", especialitzada exclusivament en definicions, que diu "Chantaje: del francés chantage, un chantaje es una extorsión. El chantaje, por lo tanto, es una presión sobre una persona para forzarla a actuar de una cierta manera". Definició precisa del que l'Il·lustríssim senyor alcalde ha intentat fer avui als regidors de l'oposició.

Un fet més que curiós d'aquests 38.500 euros i escaig és que totes les factures són de menys de 1.000 euros excepte una de l'empresa Subirós, de 18.000 euros, corresponent a l'excés de despesa realitzada per la Festa Major. És a dir, per celebrar la Festa Major es va gastar tot l'import pressupostat (60.000 euros) MÉS 18.000 euros que no estaven pressupostats i que ara "cal pagar urgentment" a l'empresa Subirós, segons l'Il·lustríssim senyor alcalde.

I la pregunta, naturalment, és: si tan "urgent" era pagar aquests 38.500 euros i escaig, per què l'Il·lustríssim senyor alcalde ha esperat al 9 d'abril del 2018 per demanar al ple que li autoritzi l'ampliació del pressupost? No ho podia haver fet al gener, o al febrer, o al març...? O és que al gener, al febrer o al març no era "urgent" pagar aquestes factures? Fins i tot el més normal hauria sigut demanar aquesta ampliació del pressupost tan bon punt l'ajuntament va encarregar uns serveis que sabia que no podria pagar perquè no tenia partida pressupostària per fer-ho; és a dir, que l'Il·lustríssim senyor alcalde hauria pogut demanar el juny del 2017 que el ple li ampliés el pressupost... però ha esperat fins al 9 d'abril del 2018 per descobrir que era "urgent" pagar aquests 38.500 euros i escaig.

Quina urgència més estranya, que existint des del mes de juny del 2017 l'obligació de pagar (quan el proveïdor va prestar el servei, sabent que l'ajuntament no tenia pressupost per abonar-li) només el 9 d'abril del 2018 es revela "urgent" i "de pagament imprescindible" sota l'amenaça que, si el ple no li aprova l'ampliació del pressupost, els regidors "rebels" seran responsables que els proveïdors no puguin cobrar.

No, Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs: el responsable d'haver encarregat uns serveis sabent que no tenia pressupost per pagar-los és VOSTÈ, i no els regidors que malden per assegurar que els diners dels contribuents d'Alfarràs siguin empleats de manera correcta i assenyada i per garantir que l'Ajuntament que vostè tan dignament dirigeix no gasti allò que no té.

dilluns, 9 d’abril del 2018

Dia Internacional del Poble Gitano, a Alfarràs

Avui, dia 8 d'abril, és el Dia Internacional del Poble Gitano, diada que celebren anualment tant les més altes institucions polítiques com també la població gitana de tot el món.

Per exemple, la segona autoritat catalana, el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent, ha fet avui a Twitter la següent piulada: "Feliç Dia Internacional del Poble Gitano! Catalunya és un país que creix i es fa fort gràcies a la diversitat. Salut i llibertat! Gelem gelem!".

És un goig no només per als gitanos, sinó també per a tota la població de Catalunya, que els gitanos commemorin aquesta diada i s'enorgulleixin dels seus orígens. Perquè conèixer els propis orígens i estar-ne orgullós és una característica dels pobles que coneixen (i reconeixen) la seva pròpia identitat, respecten la seva història i se senten segurs i orgullosos d'allò que són. Malauradament durant massa anys els gitanos s'han auto-censurat com a poble, a causa sobretot de la persecució que han patit pel sol fet de ser gitanos. Actualment, per sort, van deixant de banda aquells antics temors i es van presentant com el que són, un poble digne i valent i tan mereixedor de respecte com qualsevol altre

Doncs bé, per tal de celebrar aquest Dia Internacional del Poble Gitano, a Alfarràs es va fer dissabte 7 d'abril un acte, organitzat per l'Associació Acció Social Alfarràs, que va consistir en una passada pels carrers, un acte institucional a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, un acte al Pont Vell per dur a terme la "cerimònia del riu" (un símbol de llibertat i de l'èxode viscut pel poble gitano des de fa més de mil anys: les dones llencen pètals de flors al riu i els homes hi posen espelmes en memòria de les víctimes que van patir les conseqüències de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes i en record dels seus avantpassats, especialment del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi), i finalment una recepció al Pavelló Poliesportiu en el qual es va servir un refrigeri.

A aquests actes hi van assistir, convidats per l'associació Acció Social Alfarràs, diferents personalitats: atès que a la presidenta del Consell Comarcal del Segrià, la senyora Maria José Invernón, no li va ser possible d'assistir-hi, va delegar la seva presència en la senyora Carme Bresmes, treballadora social; hi van assistir també la senadora per Catalunya en Comú Podem Sara Vila, el president de l'Associació Cultural Gitana de Lleida i regidor de la Paeria pel PDeCAT, Nando; el senyor Antonio Chavós, representant de l'associació Futur, i el senyor Paco Salazar, president de l'associació Futur, de Lleida.

Un pensaria que un acte d'aquestes característiques i amb l'assistència d'aquestes persones comptaria amb la presència de les primeres autoritats municipals; almenys, així és com ho fan en els molts Ajuntaments de Catalunya en què es celebren aquests actes. Però Alfarràs, una vegada més, és diferent: ni l'Il·lustríssim senyor alcalde Kleber Esteve, ni CAP dels components del seu equip de govern, es van dignar assistir-hi i donar la benvinguda a les personalitats convidades. Vostès diran "home, potser és que ningú no els ho va dir...". Doncs no: els ho va comunicar personalment el president de l'associació Acció Social Alfarràs, i no només una vegada sinó en diferents ocasions.

Afortunadament, aquestes persones van poder rebre la benvinguda, i la consideració que mereixen, per part de tres regidors de l'Ajuntament d'Alfarràs: la regidora no adscrita senyora Emmanuelle Samper, la regidora del PDeCAT senyora Maria Carme Parra, i el regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya senyor Josep Maria Màsich.

És a dir: una de les entitats de la vila celebra un acte d'una importància evident, i la corporació municipal en ple li gira l'esquena. Faran el mateix quan alguna altra entitat del poble faci una celebració? Posem per cas, la Llar de Jubilats, o l'Associació de Mestresses de Casa...

Recordem unes dades de l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) corresponents a l'any 2017: l'any passat, la població total d'Alfarràs era de 2.879 persones, de les quals 529 d'ètnia gitana. Dit d'una altra manera: un 18,4% de la població de la nostra vila està format per persones gitanes.

I aquest 18,4% de la població (pràcticament una cinquena part de tota la població de la vila) és ignorat per l'equip socialista de govern... que es presta gustós a presidir qualsevol acte minoritari, sempre i quan cregui que qui l'organitza és votant seu.

Segurament, deu ser per allò que pregonen tant sovint: "governar per a tothom, no només per a una part de la població". No troben?