1ª Fira de Nadal d'Alfarràs

LA UTILITAT DEL BUTLLETÍ "ALFARRÀS!"

A finals de novembre passat vam poder comprovar que l'humil butlletí mensual "Alfarràs!" resulta d'utilitat per a la població alfarrassina.

El butlletí del mes de desembre es feia ressò de l'estat lamentable en què es troba el cementiri municipal, i feia públic que l'Ajuntament diu haver-hi gastat durant l'any 2018 un total de 9.000 euros (4.000 dels quals en "maquinària", segons informa el propi Ajuntament...).

Doncs bé, justament a finals de novembre l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, senyor Kleber Esteve, va afirmar al diari El Segre que l'Ajuntament que dirigeix invertirà 30.000 euros en millorar el cementiri!! No podem per menys que pensar que si el butlletí no ho hagués fet públic, el més segur seria que tot seguís igual. I casualment, aquest anunci es fa quatre mesos abans de les properes eleccions municipals... però no siguem malpensats, segur que ho ha fet sense segones intencions. Al cap i a la fi, ell tot ho fa pensant exclusivament en millorar el poble, no?

Tot i que encara queden algunes qüestions pendents que esperem que l'Il·lustríssim senyor Alcalde es digni explicar als ciutadans que li paguen el sou: resulta que en el pressupost de l'any 2017, que s'ha prorrogat al 2018 atès que l'Il·lustríssim senyor Alcalde NO HA PRESENTAT AL PLE EL PRESSUPOST DE 2018 PER A LA SEVA APROVACIÓ, hi consta una partida de 15.000 euros per al manteniment del cementiri. Si, segons ell mateix diu, se n'hi han gastat 9.000, on són els 6.000 euros restants? Esperem amb candeletes les seves explicacions, sempre tan clares i il·lustratives.

I per cert, senyor Kleber Esteve: per molt que vostè expliqui a tots el comerços de la vila, i a tothom que el vulgui escoltar, que la culpa de tot la té l'oposició, la població no és tan ruca com vostè es pensa. La població s'informa, a la qual cosa contribueix modestament el butlletí "Alfarràs!", i es forma una opinió. Opinió que quedarà palesa molt aviat, en les properes eleccions municipals.

No, senyor Kleber Esteve: els regidors de l'oposició de l'Ajuntament d'Alfarràs no van matar John Fitzgerald Kennedy...

11 de setembre del 2018, autobús a Barcelona

L'11 de setembre, una Diada transcendental

Aquest any més que mai, per la Diada direm ben alt i ben fort quines són les nostres aspiracions i la nostra voluntat. Si vols que la teva veu també se senti, pots venir amb nosaltres a la celebració de Barcelona. L'ANC d'Alfarràs organitza un autobús, que sortirà el mateix dia 11 a les 10 del matí de la parada de bus en direcció a Lleida (davant de La Barretina).

El preu és de 15 euros per persona, i cal apuntar-se per tal d'anar assignant les places i tancar la llista un cop el bus sigui ple. Qui hi vulgui venir, es pot posar en contacte amb en Josep Maria Màsich al telèfon 650 40 82 35, o enviar-nos un email a erc.alfarras@gmail.com.

POLITITZAR O NO POLITITZAR, EL NOU DILEMA

El 22 de juliol del 2017 es va aprovar definitivament, després de l'exposició pública de 30 dies (segons que consta en el Butlletí Oficial de la Província de Lleida nº 186 del 26 de setembre del 2017), el Reglament regulador de les condicions d'accés i d'ús dels mitjans d'informació i difusió municipal per als regidors i grups municipals.

UN ANY després i havent-l'hi reclamat repetidament els regidors de l'oposició, finalment el senyor regidor de Joventut, Noves Tecnologies i Esports, Antoni Vaca Ibars, va confirmar (ple municipal del 2 de juliol del 2018) que ja havia tingut temps per fer els ajustaments necessaris i que a partir d'ara els regidors de l'oposició podran publicar les seves notícies al web municipal, tal com s'estableix en el Reglament esmentat. Però ¡ep!, les notícies que vulguin publicar els regidors de l'oposició hauran de passar una censura prèvia; és a dir, hauran de passar per la Junta de Govern i només es publicaran si aquesta Junta els dona llum verda. Una censura prèvia que s'han tret del barret, atès que NO està inclosa en el Reglament aprovat fa un any! D'això se'n diu «passar-se pels dallonses els acords presos en ple municipal». Ni més ni menys.

Preguntat el senyor regidor sobre la raó d'aquesta censura prèvia que ens retrotrau als anys foscos del franquisme, va respondre (sense despentinar-se) que es farà així per tal de «no polititzar els mitjans de comunicació municipals».

Ai carai!! I nosaltres, en la nostra innocència, pensant que el senyor regidor Antoni Vaca Ibars ocupa aquest lloc precisament per ser un lloc POLÍTIC i no funcionarial. És a dir, és regidor (com la resta de regidors i el propi alcalde) gràcies als VOTS que els ciutadans van atorgar al seu partit a les darreres eleccions municipals. I ara resulta que el fet que els regidors de l'oposició expressin les seves opinions en el web municipal és «polititzar els mitjans de comunicació». Però només «polititzen els mitjans de comunicació»  els regidors de l'oposició, eh? Els regidors de l'equip de govern, amb el seu alcalde al capdavant, no «polititzen» res. Només diuen veritats fàcilment contrastables, i publiquen tant allò que els afavoreix com allò que no els afavoreix, oi que sí?... Mare de Déu del Vot Malaguanyat, haurem de demanar al senyor regidor Antoni Vaca Ibars que ens faci algun curset per tal d'aprendre aquest «postvocabulari» tant modern que utilitza i que nosaltres, que som uns antics, no coneixem. És que ens agrada més dir les coses pel seu nom, el de tota la vida; en aquest cas, en lloc de «polititzar els mitjans de comunicació municipals» cal dir «censurar tot allò que no ens agradi que publiquin». Parlem clar i ens entendrem millor, senyor regidor Antoni Vaca Ibars.

Diu també l'esmentat Reglament (Article 4) que «Tots els grups polítics municipals disposaran d'un espai a l'emissora de ràdio amb periodicitat bimensual, de conformitat amb les disposicions que estableixi la Direcció», i que «s'entrevistarà a cada grup municipal en tots els actes institucionals en els que la ràdio municipal faci cobertura»; i que «es farà un col·loqui-debat trimestral amb representació de tots els grups municipals».

Doncs deu ser que els ciutadans d'aquesta vila vivim en un univers paral·lel, perquè no n'hem vist ni sentit NI UN, ni d'espais bimensuals a l'emissora municipal, ni d'entrevista a CADA grup municipal en els actes institucionals que cobreix la ràdio municipal, ni cap col·loqui-debat cada tres mesos. Això sí: hem vist i sentit MOLTES aparicions en els mitjans municipals de comunicació dels regidors de l'equip de govern actual i del seu cap de files, l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs. Una vegada més, d'això se'n diu «passar-se pels dallonses els acords presos en ple municipal».

L'equip actual de govern de l'ajuntament d'Alfarràs ha perdut el nord des de fa molt de temps, i viu en una realitat paral·lela en la qual encara gaudeix de majoria absoluta i, per tant, pot seguir fent el que li sembli com ho va fer fins que la va perdre. Viuen a Màtrix, i a sobre tenen la barra de dir que els que vivim en una realitat paral·lela som els ciutadans!

ABOCAMENTS INCONTROLATS, LA HISTÒRIA INACABABLE (A ALFARRÀS)

Dels creadors de «aboqui les deixalles on vulgui, si les retirem només ens n'endurem la meitat per tal que vostè no es perdi i n'hi pugui seguir abocant més», arriba ara la seqüela «un nou abocador incontrolat per a tothom».

No content amb tenir abocaments incontrolats escampats per tot el terme municipal (camí de les Guixeres, camí del Sas, i alguns altres encara no documentats; per no parlar dels marges de la Noguera Ribagorçana), l'equip de govern de l'Ajuntament d'Alfarràs ara n'inaugura un de nou al bell mig de la població: a la plaça de la Bàscula! Fotografies fetes dimecres 8 d'agost del 2018:

És meravellosa la capacitat d'aquest Ajuntament de crear problemes on abans no n'hi havia... si és que ho fan per tal de «resoldre'ls» després i fer veure que treballen per la comunitat, ens sap greu comunicar-los que van errats de mig a mig. Els ciutadans d'Alfarràs podem tenir molts defectes, com semblen creure l'I·lustríssim senyor Alcalde i el seu equip, però un que NO tenim és el de ser imbècils. Això sí: el que SÍ que tenim és memòria, Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs! 

Al Gurugú, el nostre símbol

A la reunió de l'ANC d'Alfarràs celebrada avui 27 de juliol del 2018 s'han pres unes quantes decisions pel que fa a l'estelada del Gurugú, una de les quals  és presentar denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra pel furt de l'estelada el passat dia 15.

En efecte, furtar un objecte en una propietat PRIVADA, com és el lloc on pengem l'estelada del "crusse", és un delicte castigat per la llei. I com que no és la primera vegada, trobem que ja hem tingut prou paciència amb aquells que fins ara ens han robat impunement.

El fet que siguin uns pobres infeliços incapaços de crear res per ells mateixos, incapaços de lluir amb orgull els seus símbols i de respectar els símbols d'altres persones, com nosaltres lluïm els nostres i respectem els de tothom, i sabent que ningú no els els robarà (cosa que nosaltres no podem dir), i que tenen com a únic projecte destruir els símbols d'altri, no és raó suficient per permetre que segueixin entrant impunement a la nostra propietat i ens furtin un objecte que és nostre i que és a casa nostra, no pas en un espai públic.

D'aquesta manera quedarà constància de les seves malifetes i quan siguin enxampats (cosa que passarà més aviat que tard), se'ls podrà acusar de tots els furts que haguem denunciat.

GELOSIA INFANTIL

Tots sabem d'infants que, degut a la gelosia i la ràbia que els provoca veure que un altre infant té una joguina que ells voldrien, la destrossen per tal que l'altre infant ja no en pugui gaudir. Per sort, en créixer anem aprenent que la gelosia i la ràbia són sentiments negatius i que només ens aporten sentiments amargs. Però no tothom se'n surt, de créixer correctament.

Igual que infants gelosos i enrabiats per la nostra estelada del Gurugú, alguns adults que no han sabut créixer ens l'han tornada a robar. Aquesta vegada, però, no han aconseguit endur-se el pal, només l'han pogut torçar.

Igual que criatures enrabiades i geloses, no tenen cap projecte propi i viuen només d'intentar destrossar el projecte d'altres persones. Incapaces de respectar que algú pensi de manera diferent d'ells, també són incapaces de bastir un projecte propi i de defensar-lo per mitjans democràtics per mirar de convèncer la gent perquè s'hi apunti. I davant de la seva incapacitat, únicament saben destrossar allò que representa el projecte d'altres que sí que en tenim, de projecte, i que sí que el defensem democràticament i pacíficament. Segur que un psiquiatre hi tindria molt a dir sobre la ment d'aquestes persones, sobre el seu ressentiment i el seu negativisme, la seva gelosia i la seva ràbia. Pobra gent.

El més difícil d'entendre és que pensin que, amb els seus actes vandàlics i destructius, faran que deixem de ser independentistes i de defensar els nostres ideals i ens apuntarem en massa als seus. Curiosa manera de voler-nos seduir...

Al Gurugú hi tornarà a haver una estelada voleiant al vent, i n'hi tornarà a haver una sempre que algun d'aquests infants gelosos i enrabiats ens la robi. És el símbol del nostre ideal de societat, i no hi renunciarem igual que no renunciem a lluitar per fer realitat aquest ideal, sempre per mitjans pacífics i democràtics. Cosa que no es pot dir de qui es dedica a destrossar els símbols aliens, en lloc de saber-ne crear de propis i defensar-los per mitjans propis d'adults i no d'infants malcriats i rabiüts.

COMUNICAT

El grup municipal d’ERC de l’Ajuntament d’Alfarràs vol ficar en coneixement a tots els ciutadans d’Alfarràs que:

1.  Els pressupostos municipals són l’eina bàsica pel desenvolupament del dia a dia d’un Ajuntament.
2. Els pressupostos municipals es debaten i s’aproven en els mesos abans de finalitzar l’any, així el dia 1 de gener de cada any són operatius.
3. Els pressupostos municipals els presenta i porta al ple l’alcalde, per llei sols pot fer-ho ell.
4. Estem a començaments de juliol i l’alcalde Kleber Esteve encara no ha presentat al ple els pressupostos per aquest any 2018, costum que té de cada any.
5. Si algunes actuacions i accions municipals o bé pagaments de subvencions a les entitats municipals no es poden dur a terme al nostre municipi és perquè l’alcalde no ha portat al ple els pressupostos pel seu debat i aprovació. NO HI HA CAP ALTRE MOTIU.
6. Any darrera any, l’alcalde culpa els regidors de l’oposició de la manca d’activitat de l’ajuntament perquè diu que no volem aprovar els pressupostos. PERÒ QUE QUEDI BEN CLAR, SI L’ALCALDE NO PRESENTA ELS PRESSUPOSTOS AL PLE NO ES PODEN APROVAR I ÉS, ÚNICAMENT, L’ALCALDE QUI TE LA POTESTAT DE PRESENTAR ELS PRESSUPOSTOS AL PLE MUNICIPAL.

Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament d’Alfarràs.

Alfarràs, 5 de juliol de 2018

PLE ORDINARI DE DILLUNS 2 DE JULIOL DEL 2018

En primer lloc l'equip de Govern va demanar que s'aprovés l'acta del ple anterior, a la qual cosa van respondre els regidors de l'oposició que s'abstindrien pel fet que, després de nombroses demandes i molt de temps demanant-ho, el sistema de megafonia dels Plens segueix sent defectuós i no permet enregistrar adequadament les intervencions dels regidors, especialment quan algun d'aquests –i en particular l'Il·lustríssim senyor alcalde– parlen o bé lluny del micròfon, o sense vocalitzar, o en veu molt baixa. Aquests fets, juntament amb les deficiències del sistema de megafonia, ocasionen que la secretaria no pugui fer constar en acta moltes de les intervencions, o part de les intervencions, dels regidors. Curiosament, sempre són aquelles que podrien ocasionar debat o retrets...

A continuació es van aprovar per unanimitat les festivitats locals per a l'any 2019, que seran els dies 21 de gener i 29 de juny.

En l'apartat de precs i preguntes, el regidor Joan Carles Garcia va demanar a l'equip de govern que o bé presentés el pressupost per al 2018 per tal que sigui aprovat, o bé que prorrogui el del 2017. El fet que l'Ajuntament encara no tingui pressupost per a aquest any (al mes de juliol!) fa que moltes entitats es trobin en una situació d'ofec econòmic, atès que no se'ls poden fer efectives les subvencions a causa de la manca de pressupost. La resposta de l'Il·lustríssim senyor alcalde va ser... inexistent.

La regidora de CiU Maria del Carme Parra va exposar que al carrer on ella viu, l'empresa Adamo (que està instal·lant la fibra òptica al municipi) només ha instal·lat la línia en una banda del carrer, deixant l'altra banda sense instal·lació. Va informar que alguns veïns havien demanat explicacions a Adamo per aquest fet, i que se'ls havia respost que 'no cal' instal·lar la línia a l'altra banda del carrer. L'Il·lustríssim senyor alcalde va respondre que farà les corresponents indagacions; ara falta veure 1) si les fa, i 2) si es digna donar alguna explicació.

El regidor d'ERC Josep Maria Màsich va reclamar una vegada més, com fa des de fa molts mesos, que l'equip de govern ha de respondre per escrit les preguntes escrites que se li adrecen. La regidora Inmaculada Fernández li va respondre que 'no era obligatori' respondre-les per escrit, sinó que es podien respondre verbalment. Moment en el qual el regidor d'ERC va lliurar a tots els regidors del ple un escrit en el qual es detalla l'Article 105 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, que en el punt 105.4 diu textualment «Pueden formularse también preguntas a responder por escrito. En este caso, tienen que ser contestadas en el plazo máximo de un mes». La primera reacció de la senyora regidora va ser posar en dubte la veracitat del document, per acte seguit dir que 's'ho miraria'. O sigui: fins avui no s'ha dignat mirar si la llei de Règim Local l'obliga o no a respondre les sol·licituds dels regidors de l'oposició, limitant-se senzillament a ignorar-les. Sense comentaris.

De la pàgina web de l'ajuntament, on hi ha (perquè hi ha d'haver!) una part reservada als regidors de l'oposició, en farem una altra entrada perquè és un tema que exigeix una explicació clara, cosa que des de l'ajuntament no s'ha donat fins avui... ni es donarà en el futur, segons que va explicar el regidor Antonio Vaca.

La  regidora no adscrita Emmanuelle Samper va plantejar el tema de la recollida de residus porta a porta, que segons l'Il·lustríssim senyor alcalde s'implantarà parcialment a la població a partir del 1er de setembre, i es preveu que la implantació completa tingui lloc a primers del mes de desembre vinent. La senyora Samper va expressar la seva preocupació pel fet que es vulgui començar aquest sistema de recollida sense haver informat prèviament la població del seu funcionament, que és molt diferent del que s'utilitza actualment (illes de contenidors). L'Il·lustríssim senyor alcalde li va respondre que està previst fer una sessió informativa el 17 de juliol per als comerços, i una altra el 19 de juliol per a la resta de veïns. També va dir que la pròpia empresa encarregada de la recollida farà una altra sessió informativa al mes de setembre. La regidora va insistir que cal que la població disposi de la informació pertinent, com per exemple quin dia de la setmana es recollirà cada tipus de residu: fracció orgànica, vidre, paper, etc. La resposta de l'Il·lustríssim senyor alcalde va ser 'no ho sé, d'això se n'encarrega el Consell Comarcal'. En altres paraules, no s'ha molestat a demanar una informació imprescindible per als ciutadans de la vila que dirigeix.

El regidor de CiU Joan Carles Garcia va plantejar el fet que l'emissora municipal no ha entrevistat mai cap regidor de l'oposició, mentre que sí que ha entrevistat tots i cadascun dels regidors de l'equip de govern. La resposta del regidor Antonio Vaca va ser antològica: entrevistar els regidors de l'oposició 'polititzaria' l'emissora! Es veu que els regidors que componen l'equip de govern no en fan, de política; que només en fan els regidors de l'oposició. O potser 'fer política' és delicte, senyor regidor? O es faria algun mal a la ciutadania si els regidors de l'oposició fossin entrevistats a l'emissora local?

Un dels ciutadans que assistia al Ple va deixar constància de la seva indignació pel fet que al lloc on viu, prop del Poliesportiu, s'hi fan contínuament 'botellons' que impedeixen que els ciutadans puguin descansar, atès que duren fins que es fa de dies i el soroll és eixordador; per no parlar de la brutícia que ocasionen els que hi participen: vòmits, orins, ampolles trencades... L'Il·lustríssim senyor alcalde li va respondre que a Alfarràs 'no tenim Policia Local'. Que l'equip de govern farà el que podrà. O sigui: res.

Una altra veïna assistent al Ple va preguntar per què les notes que els partits envien per ser publicades a l'eBando no es publiquen exactament tal i com les presenten els partits, sinó que són modificades al gust de l'equip de govern, i va posar com a exemple la nota on es comunicava a la població la instal·lació de la nova estelada al Gurugú, després que la que hi havia fos furtada per uns indesitjables. No hi va haver cap resposta per part de l'equip de govern de l'ajuntament d'Alfarràs...

QUINA DECEPCIÓ!

Quina decepció, Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs! Havent dit clarament al darrer ple que «a partir d'ara se sabrà tot», confessem que esperàvem amb delit el ple d'ahir 2 de juliol per tal de saber-ho «tot» d'una vegada.

Però una vegada més, vostè no ha complert el que va dir que faria i, en el ple d'ahir 2 de juliol, no va fer cap esment ni de Cassa ni de res que se li assemblés.

Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, els alfarrassins li paguem el sou i les despeses, a més d'alguns petits capricis com, per exemple, la fàbrica (on ja hi portem gastat 1 milió d'euros, i el que ens queda per pagar...) o l'acord amb Cassa, que vostè volia tancar per 36.000 € més del que calia. I, per tant, tenim tot el dret a saber TOT el que passa a l'Ajuntament que vostè dirigeix (sí, per regla general es diu 'que vostè tant dignament dirigeix', però francament, no és el cas; i no ens agrada mentir, ni en sabem ni en volem aprendre).

D'altra banda, tampoc no va dir si ja ha esbrinat, com va dir que faria, si el fet que els regidors de l'oposició parlessin directament amb Cassa constitueix alguna mena de delicte o de falta. En conseqüència, entenem que NO ha pogut trobar cap raó per oposar-se a l'acció dels regidors de l'oposició, com tant aferrissadament i amb tanta indignació va defensar que faria... Per alguna estranya raó, ens ha fet pensar en aquella antiga dita que diu «Més val callar i semblar babau, que parlar i esvair els dubtes». Amb tot el respecte per tots els babaus, per descomptat!

LA NOVA ESTELADA

Al «crusse» ja hi torna a onejar l'estelada de l'Assemblea Nacional Catalana, que substitueix aquella que uns desaprensius van robar tallant-ne el pal amb una serra radial.

És curiós que el tarannà d'uns sigui «posar» (estelades, llaços grocs...) mentre el d'altres és només «treure», com si fent invisibles els símbols poguessin fer desaparèixer allò que simbolitzen. Quines vides més tristes, no tenir somnis propis –i símbols que els representin–, i haver de viure només d'intentar anihilar els símbols d'aquells que no pensen com ells...

L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs busca ajuda a la premsa per pagar 36.000 € més del que cal

L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs es va indignar molt en saber que els regidors de l'oposició, després que no els facilités cap informació pel que fa a la denúncia interposada per CASSA contra l'ajuntament de la nostra població, es van posar directament en contacte amb aquesta empresa. I la seva indignació el va portar a contactar ràpidament amb el DIARI SEGRE per tal que aquest mitjà de comunicació es fes ressò de la seva indignació. Vegin l'article aparegut al Diari Segre del dia 6 de juny del 2018:

En vista que el Diari SEGRE ha publicat únicament la versió de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, sense molestar-se en esbrinar l'opinió de "la oposición de Alfarràs", els 6 regidors de l'esmentada oposició (4 de CiU, 1 d'ERC i 1 regidora no adscrita) hem adreçat la nostra versió al diari, informació que fem extensiva a la població d'Alfarràs:

«El periódico SEGRE de hoy 6 de junio de 2018 publica una noticia titulada "La oposición de Alfarràs impone el pago de la deuda a Cassa".

Es lamentable que un periódico con la historia del periódico SEGRE practique un periodismo tendencioso y adopte como propio el punto de vista de una de las partes implicadas en un conflicto, sin contrastar con la otra parte la veracidad de las afirmaciones que publica. Por esta razón, los concejales de "la oposición de Alfarràs"  nos vemos obligados a puntualizar lo siguiente:

1. El alcalde de Alfarràs acordó con Cassa liquidar la deuda de 250.000 € pendiente, y por la que Cassa había demandado judicialmente al Ayuntamiento de Alfarràs, por un importe total de 150.000 € a pagar entre los años 2019 y 2020.

2. "La oposición de Alfarràs" contactó directamente con Cassa para obtener la información que el equipo de gobierno socialista de Alfarràs hubiera debido proporcionarle pero que nunca le dio.

3. En las conversaciones mantenidas entre Cassa y "la oposición de Alfarràs" quedó claro que la empresa aceptaría lo que acordara el Pleno Municipal.

4. En las conversaciones mantenidas entre Cassa y "la oposición de Alfarràs" se acordó que la cifra total a pagar era de 114.000 € (no de 150.000 €), en base a documentación existente que el equipo de gobierno socialista de Alfarràs hubiera podido consultar y utilizar en sus negociaciones, pero a la que no recurrió por razones que no ha explicado.

5. La propuesta de abonar 150.000 € (36.000 € más de lo necesario) a Cassa a lo largo de los años 2019 y 2020 supone que de ese pago deberá hacerse cargo el equipo de gobierno que surja de las próximas elecciones municipales, en las que es muy improbable que el actual alcalde salga reelegido, según los sondeos que "la oposición de Alfarràs" ha realizado entre la ciudadanía de esta población. Ello supone dejar una pesada 'mochila' al nuevo equipo de gobierno. Por el contrario, "la oposición de Alfarràs" propone pagar estos 114.000 € antes de las próximas elecciones municipales, dejando así al siguiente equipo de gobierno unas cuentas 'limpias' y sin herencias onerosas.

6. Es de destacar una afirmación realizada por el señor Alcalde de Alfarràs durante el Pleno Municipal celebrado el pasado día 4 de junio de 2018, en el cual dijo textualmente "a partir de ahora se sabrá todo". Afirmación que solo puede significar una cosa: que hasta ahora NO se ha informado de todo a la población. Que cada cual saque sus propias conclusiones.

"La opción votada por mayoría contempla aceptar el déficit de 114.000 € hasta finales de 2017 y pagarlo este año sin tener que incrementar las tasas". Cualquiera pensaría que reducir en 36.000 € un importe que deberán pagar los contribuyentes de Alfarràs, y que no sea necesario aumentar las tasas para abonarlo, debería presentarse como un hecho positivo, pero el tono general del artículo sugiere que tal hecho supone una especie de deslealtad hacia el actual equipo de gobierno y hacia su alcalde, quien "pedirá explicaciones" por el hecho de que la oposición "negociara con Cassa a sus espaldas". En otras palabras: reducir en 36.000 € un importe que debe pagar la ciudadanía es un hecho reprobable por el cual se deben "pedir explicaciones".

El propio subtitular del artículo indica que "[El pago de la deuda] Se sufragará este año sin subir tasas", pero la lectura del cuerpo de la noticia sugiere que tal hecho es algo negativo para los contribuyentes de Alfarràs. Es sabido que cada medio de comunicación tiene su propia orientación política, pero en ocasiones y por el bien del propio medio sería recomendable disimularlo un poco y fingir una neutralidad que en el artículo en cuestión brilla por su ausencia.» 

«A partir d'ara se sabrà tot»

Al ple ordinari de l'Ajuntament d'Alfarràs celebrat el dia 4 de juny de 2018 l'Il·lustríssim senyor alcalde Kleber Esteve, parlant de l'acord amb l'empresa Cassa per la quantitat que l'Ajuntament els deu, va dir: «a partir d'ara se sabrà tot», una afirmació que només pot significar una cosa: que fins ara no s'ha sabut tot; que el Consistori que ell dirigeix ha ocultat informació a la població que li paga el sou.

Esperem que, per primera vegada, l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs faci el que ha dit que faria i, finalment, doni als contribuents alfarrassins la informació que tenien dret a saber des de fa molt de temps i que fins ara, pel que es veu, se'ls ha ocultat.

Des d'ERC confiem, i volem creure, que entre això que «a partir d'ara se sabrà» no hi hagi cap fet que pugui constituir un delicte. Perquè hem de recordar que qui, coneixent l'existència d'un delicte, calla (no el fa públic, no el denuncia) està sent còmplice d'aquell delicte.

El regidor Joan Carles Garcia, del PDeCAT, va comunicar al ple que, atès que el consistori no havia informat els regidors de l'oposició sobre les negociacions que, segons deien, estaven portant a terme amb Cassa, s'havien posat directament en contacte amb l'empresa. Cal recordar que l'Il·lustríssim senyor alcalde havia informat el ple que havia arribat a un acord amb Cassa segons el qual el deute que aquesta empresa reclamava, de 250.000 €, quedaria en només 150.000 €, cosa que considerava un mèrit. Però el regidor va informar el ple que, en les converses que es van mantenir amb Cassa, aquesta empresa va confirmar que es compromet a acceptar allò que es decideixi en el ple municipal, i que estaria d'acord en una xifra total de 114.000 € per liquidar el deute que reclama. Cal tenir present que a la xifra de 114.000 € hi van arribar els regidors de l'oposició basant-se en dades fefaents i verificables, no en quantitats d'aquelles de "doncs deixem-ho així, ni per tu ni per mi" sense cap base real. Dades que l'Il·lustríssim senyor alcalde tenia a la seva disposició, com les tenien els regidors de l'oposició, i que no va consultar per raons que ell deu conèixer. Potser perquè a ell tant li fa 114.000 € com 150.000 € perquè ho paguen els contribuents, i no ho paga ell de la seva butxaca?

Potser el lector pensarà que l'Il·lustríssim senyor alcalde, en assabentar-se que el deute es podia cancel·lar per 36.000 € menys del que ell proposava, se n'hauria alegrat pel que suposa d'estalvi per a les butxaques dels seus conciutadans. Doncs no! L'Il·lustríssim senyor alcalde es va indignar pel fet que els regidors de l'oposició s'haguessin posat en contacte directament amb Cassa sense informar-ne l'equip de govern, oblidant (molt convenientment) que l'equip de govern no ha informat els regidors de l'oposició dels contactes que ha mantingut amb Cassa en relació amb aquest deute. I, indignadíssim, va demanar a la Secretaria Intervenció que esbrini si el fet que els regidors de l'oposició es posessin directament en contacte amb Cassa viola alguna llei o reglament... per tal que ell pugui pagar 150.000 € (que paguem els veïns d'Alfarràs) en lloc dels 114.000 € negociats pels regidors de l'oposició.

No farem més comentaris, els fets parlen per ells mateixos. Però això sí, esperem amb candeletes les «revelacions» dels fets que sens dubte farà l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs al proper ple, fets que tenia l'obligació de comunicar, en el moment que es van produir, als ciutadans que amb els nostres impostos mantenim l'Ajuntament i paguem els sous, dietes i altres prebendes tant de l'Il·lustríssim senyor alcalde com de la resta de l'equip de govern.

PREGÓ

La nit del passat 15 de maig uns feixistes (no se’ls pot anomenar d’altra manera) varen pujar al Gurugú i, amb premeditació i traïdoria, varen tallar amb una radial el pal de la nostra estelada, símbol de l’anhel i la lluita de llibertat. Es varen endur tot el pal, l’estelada i la placa que hi penjava en record del nostre amic JAUME LLADONOSA LARRÉGOLA, lluitador incansable per la llibertat de Catalunya. 

Aquesta destrucció i robatori, en un terreny privat, ha estat l’acció d’una gent inhumana, cruel, malvada, mancada de consciència i amb ànima feixista rància, que l’únic que persegueix és l’enfrontament entre el poble i fer callar l’anhel  de llibertat de molta gent de Catalunya, llibertat que ens ha de dur a construir un país, econòmicament i socialment, més just i més pròsper. 

Els que creiem en la democràcia i, per tant, en la llibertat d’expressió com a base essencial de la relació entre els humans, condemnem enèrgicament aquesta mala gent i no defallirem en tornar a aixecar, les vegades que convingui, l’estelada o qualsevol altre símbol de la llibertat.

Tots els que vulgueu col·laborar en la reinstauració de l’estelada podeu contactar amb l’ANC o el CDR del municipi.

Visca Catalunya Lliure!

Les explicacions (?) de l'Il•lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs

Ahir 23 de maig es va reunir la Comissió de l'Aigua a l'Ajuntament d'Alfarràs per debatre la proposta d'adjudicació de la redacció del projecte per tapar el dipòsit d'aigua de la població.

L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, va informar els assistents que té intenció d'adjudicar la redacció del projecte a una empresa l'oferta de la qual és 1.500 € més cara que l'oferta més econòmica. És a dir: una vegada més (ja hem perdut el compte!), l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, disposa alegrement dels diners dels contribuents i gasta més diners dels que caldria, tenint la possibilitat de no fer-ho. Tot i que l'Il·lustríssim senyor alcalde té l'obligació de comunicar la seva decisió a la Comissió i escoltar l'opinió dels regidors que en formen part, l'opinió d'aquests darrers no és vinculant atès que l'òrgan competent per realitzar l'adjudicació és la Junta de Govern de l'Ajuntament.

Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs: administrar els diners dels contribuents exigeix tanta cura i seny, si no més, que administrar els diners propis. Perquè els diners que vostè dilapida amb aquesta alegria, als contribuents ens costa molt de treball i unes quantes privacions poder-los pagar. Encara que només fos per aquesta raó, ens mereixem que els administri amb seny i amb un estricte sentit de responsabilitat que, òbviament, vostè no sembla tenir. Davant d'aquest nou malbaratament dels diners dels ciutadans d'Alfarràs, potser hauríem de pensar que darrere d'aquesta fosca adjudicació hi ha altres raons igualment fosques, no?

Lògicament, els assistents van preguntar a l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs les raons d'haver adjudicat la redacció del projecte a aquesta empresa, quan hauria pogut adjudicar-lo a una empresa que va presentar una proposta 1.500 € més econòmica.

La resposta de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, Kleber Esteve, passarà als annals de la transparència, la claredat i la bona administració dels diners dels ciutadans.

Va respondre, textualment, «perquè sí».

Ho hem de repetir una vegada més: no ens mereixem l'alcalde que tenim.

Els estereotips

Qui escriu aquestes línies ha reflexionat sovint sobre les generalitats que tots plegats diem contínuament, moltes vegades sense ni adonar-nos-en: «Els negres no es volen integrar». «Tots els gitanos són delinqüents». «Els àrabs són lladres». I un llarg etcètera. Ara imagini, lector, que viu en una població on la majoria d'habitants són, posem per cas, subsaharians, i repeteixen constantment «els blancs no es volen integrar», «tots els blancs són delinqüents», «els blancs són lladres», i un llarg etcètera. Vostè es sentiria acollit i respectat per aquesta majoria subsahariana? O més aviat pensaria que la majoria subsahariana no el respecta, el menysté i no té cap interès a veure'l com el que realment és, una persona com ells?

Repetim constantment que «els gitanos són uns delinqüents», sense aturar-nos a analitzar el que diem. Si aquesta afirmació fos certa, les presons estarien plenes de gitanos, òbviament. Però resulta que el percentatge més alt de persones empresonades no és el de persones gitanes, sinó el de persones paies. En altres paraules, hi ha delinqüents gitanos com hi ha delinqüents paios, delinqüents rossos o delinqüents esquerrans. Però és més fàcil no pensar i dir que «totes» les persones d'un col·lectiu determinat són delinqüents. Potser tots plegats hauríem de fer un esforç per veure les persones, sense fixar-nos obsessivament en les ètnies. Tindríem moltes sorpreses agradables.

Fa uns dies, qui escriu aquestes línies va patir un accident domèstic i va necessitar ajuda. Va trucar un parell d'amics que, per raons diverses (i perfectament respectables), no van poder respondre la trucada: fora de cobertura, etc. Llavors qui escriu aquestes línies va trucar la senyora que s'encarrega de netejar-li la casa, tasca que per problemes físics no pot realitzar qui escriu aquestes línies.

No havien passat ni cinc minuts de la trucada que aquesta senyora i el seu marit ja eren a casa de qui escriu aquestes línies i li prestaven l'ajut que necessitava, i li insistien que sobretot, si mai necessitava alguna cosa, els truqués immediatament, a qualsevol hora del dia o de la nit.

La senyora que neteja la casa de qui escriu aquestes línies és gitana. Treballa honradament, mai no ha arribat ni un minut tard, és absolutament respectuosa, porta els seus fills a l'escola, i respecta tothom. Però, segons l'estereotip, «és una delinqüent» perquè és gitana. De debò no ens adonem de com en som, d'injustos, quan etiquetem tota una ètnia pel comportament d'uns quants dels que la componen?

El Gurugú, despullat

Avui, 16 de maig del 2018, la bandera estelada que onejava al capdamunt d'un pal al Gurugú d'Alfarràs ha desaparegut.

Algú ha tallat el pal amb una radial i s'ha endut el pal i la bandera estelada.

Qui ho hagi fet deu pensar que ens ha fet mal. Que errat que va. L'odi només fa mal a qui el sent. És digne de llàstima aquell que, podent gaudir de la vida perseguint algun ideal o algun somni i deixant que l'altra gent pugui fer el mateix, no té res més que odi i ganes d'impedir que ningú pensi de manera diferent a com pensa ell. És per aquesta raó que aquest atac ens produeix una gran tristesa, tristesa per la trista vida d'una trista persona o persones incapaces de respectar les idees d'altres persones. Una profunda tristesa per aquestes vides malbaratades odiant, mastegant bilis nit i dia, sense cap projecte propi, només odiant allò que els altres fan i que a ells no els agrada. Pobra gent.

Per sort, una empresa propera disposa de càmeres de vigilancia que funcionen 24 hores al dia de manera que demà, en revisar les gravacions d'avui, es farà la trucada als Mossos per denunciar el robatori. Cal tenir present que els fets s'han produït dintre d'una propietat particular, per la qual cosa es tracta d'un delicte de violació de domicili, a més del furt de la bandera i de la destrucció d'un element (el pal) de propietat privada. Tot per no ser capaços d'acceptar i entendre que altres persones tenen dret a pensar de manera diferent. Pobra gent.

Si algú pensa que amb aquest fet s'ha acabat la bandera estelada onejant al municipi d'Alfarràs, va molt errat. Tornarem a posar la bandera estelada que és símbol dels nostres anhels i els nostres ideals, i ho farem tantes vegades com calgui. I mai, mai caurem en la baixesa de robar o destrossar símbols d'altres persones que pensen de manera diferent, perquè odiar exigeix una manca de valors humans que, per sort, no patim.

Quan Alfarràs surt a la premsa...

Pel seu interès evident, transcrivim a continuació la carta que la regidora no adscrita Emmanuelle Samper va adreçar al diari Segre, i que aquest mitjà de comunicació va publicar a l'edició del dia 26 de setembre del 2017:

«Sr. Director,
      Ahir, en una reunió amb tots els regidors de l'Ajuntament, l'alcalde d'Alfarràs ens va informar de la subvenció de 40.000 euros que ens ha atorgat l'Agència Catalana de l'Aigua per cobrir el dipòsit de l'aigua potable. Sorprenentment, l'alcalde, Kleber Esteve, va dir que "és una misèria", suposo que amb la intenció de renunciar a aquesta subvenció perquè, com ja vaig dir a la meva carta de renúncia a pertànyer a l'equip de govern, el servei de l'aigua potable, incomprensiblement, no és una prioritat per a l'alcalde.

      És incongruent que una subvenció de 40.000 euros per a un projecte de cobrir el dipòsit que costa 133.000 euros li sembli una misèria, però una subvenció de 30.000 euros de l'IEI per a un projecte de 131.000 euros per reparar unes esquerdes a la fàbrica Mitasa li sembli molt! Quan, a més a més, la rehabilitació de la fàbrica costa com a mínim 4 milions d'euros, segons l'estudi presentat per l'alcalde.

      Vull recordar que el nostre programa electoral contenia, en primer lloc, l'adequació i millora dels carrers i les voreres; en segon lloc, la rehabilitació de la plaça Lluís Companys; i, en tercer lloc, l'adequació i millora de les clavegueres i de l'aigua potable, ja que érem sabedors del deteriorament d'aquestes instal·lacions.

      En cinquè lloc, proposàvem fomentar la participació de noves indústries a la zona de la fàbrica –per ara, no n'ha vingut cap– i explotar el salt de l'aigua, però en cap moment es va plantejar la rehabilitació, perquè econòmicament és inassequible per al nostre ajuntament, i molt menys a costa d'abandonar els serveis obligatoris i essencials que es troben bastant deteriorats.

      Per sort, els sis regidors de l'oposició coincidim i compartim que la prioritat principal són el servei de l'aigua i el de sanejament i, si hi ha algun altre projecte factible per al nostre municipi, li donarem suport, però sense alterar les esmentades prioritats.

      Salutacions cordials,»

Senyora Samper, quina dèria en voler posar en qüestió la joguina de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs!! Que la rehabilitació de la fàbrica costarà com a mínim 4 milions d'euros (probablement més de 5 milions, i això per a una població de menys de 3.000 habitants)? És igual!! L'Il·lustríssim senyor alcalde ho vol, i l'Il·lustríssim senyor alcalde hi enterrarà tants diners com calgui per tal de satisfer el seu caprici. És clar que si els diners haguessin de sortir de la seva butxaca s'hi pensaria una mica, però com que el caprici de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs el paguem tots els ciutadans del municipi, doncs endavant les atxes, que no pago jo! Paguen el veïns, que de moment i fins a dia d'avui ja porten pagats 942.945,82 euros, als quals cal afegir els 22.000,00 euros anuals que s'han d'abonar al Canal de Pinyana, i l'import de l'IBI corresponent a l'any 2018 que, perquè no es digui que "inflem" els números, inclourem a finals d'any a la suma.

O sigui, a dia d'avui ja portem gastat UN MILIÓ D'EUROS, i això que encara no s'ha començat la rehabilitació. No només això, sinó que ara cal fer un estudi geològic (el cost del qual anirà a augmentar el cost total del faraònic projecte) i a més, amb tota probabilitat, l'avantprojecte resultarà inaplicable i caldrà fer-ne un de nou el cost del qual, endevinen qui el pagarà?

És a dir, 1.000.000,00 euros, entre els 2.879 habitants de la vila (dada de l'IDESCAT –Institut d'Estadística de Catalunya–  corresponent a l'any 2017), fan un total de 347,34 euros per cada habitant d'Alfarràs pagats fins avui (cada habitant, sigui dona o home, sigui infant o ancià). Així doncs, una família de quatre membres porta pagats a dia d'avui 1.389,36 euros per a la joguina de l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs.

I les empreses que, segons va dir l'Il·lustríssim senyor alcalde en un ple municipal, "feien cua" per instal·lar-s'hi? Ah! D'això no se n'ha sabut res més.

Quan s'han d'arreglar les coses al jutjat

Bé, sembla que la pràctica mafiosa de no pagar els deutes passa factura. Segons la demanda judicial que ha presentat Cassa Aigües i Depuració, l'ajuntament d'Alfarràs ha deixat de pagar-los 227.000 € entre 2006 i 2017. És a dir, des del mateix moment que Cassa va començar a gestionar el servei d'aigua d'Alfarràs. Més de 20.600 € anuals.

És ben curiós que alguns deutes, com per exemple els 18.000 € pendents de pagament a Subirós, sigui "urgent" pagar-los i calgui modificar un pressupost ja tancat (i tancat "net", segons l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs) al desembre del 2017, i altres deutes, d'import i durada molt superiors, no es paguin fins que el proveïdor es veu obligat a presentar una demanda judicial. Misteris de l'alta política municipal, es veu…

Per tal de facilitar-los la lectura, reproduïm a continuació la notícia publicada a l'edició del 13 d'abril del 2018 al diari SEGRE de Lleida:

"La gestora del agua denuncia a Alfarràs y le exige 227.000 euros

En concepto de indemnización por el dèficit desde 2006 a 2017

MARÍA MOLINA

| ALFARRÀS | La empresa Cassa Aigües i Depuració ha presentado una demanda judicial contra el ayuntamiento de Alfarràs en el juzgado Contencioso Administrativo en la que reclama al consistorio 227.000 € en concepto de indemnización por el déficit que arrastra el servicio desde 2006, año en que inició su gestión, hasta diciembre de 2017. La empresa considera que la explotación de dicho servicio le supone una deuda que reclama al consistorio. El Alcalde de Alfarràs, Kleber Esteve, confirmó esta denuncia aunque remarcó que se está en negociaciones con la empresa para llegar a un acuerdo y pagar esta cuantía que el ayuntamiento adeudaría a Cassa. "Todavía no sabemos cómo afrontar este gasto, pero estamos seguros de que llegaremos a un acuerdo con la firma". Esteve apuntó que una subida de la tasa del agua será la última de las medidas y que se evitará por todos los medios.

El alcalde remarcó que esta cantidad se integrará en los gastos dentro del presupuesto para este año, que está por aprobarse y que, en estos momentos, se está negociando con los grupos de la oposición. El alcalde, del PSC, gobierna en minoría desde febrero del pasado año tras dimitir en esa fecha la teniente de alcalde Emmanuelle Samper y pasar a ser concejal no adscrita. Los socialistas tienen 5 ediles, 5 PDeCAT y uno ERC. En total 11 concejales. Precisamente, Samper presentó este miércoles una propuesta para evitar la subida de la tasa del agua en caso de que se tenga que hacer frente al pago de esta cuantía que reclama Cassa. Propone que los 85.000 € de ingreso por el impuesto sobre bienes inmuebles de naturaleza urbana generado por la aplicación del coeficiente de revalorización de la base catastral y tras la última revisión catastral se reserve para sufragar este posible pago."

Ens permetran que no fem cap més comentari. En els temps que corren, dir segons què de segons qui ens podria suposar represàlies únicament per haver expressat la nostra opinió.

L'únic comentari que farem serà per tal de rectificar la informació que publica el diari SEGRE: la composició actual del consistori d'Alfarràs és de 5 regidors del PSC, 4 regidors del PDeCAT, 1 regidor d'ERC i 1 regidora no adscrita. En total, 11 regidors.

El salt d'aigua: una mina d'or? Segur?

L'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs ha trobat una manera miraculosa d'omplir les arques de l'Ajuntament: produir electricitat mitjançant el salt d'aigua de la fàbrica de dalt. I per portar a terme tan magnífic pla, l'any 2014 va encarregar un estudi de viabilitat que va concloure que la producció d'electricitat del salt d'aigua reportaria a la tresoreria municipal més de 200.000 euros anuals.

Però es veu que el pas del temps desmunta fins i tot les faules més ben planificades: un nou estudi de viabilitat, encarregat pel mateix Ajuntament l'any 2017, conclou que els ingressos per a les arques municipals per la producció d'electricitat amb el salt d'aigua seran de... 100.000 euros anuals i escaig.

Una depreciació d'un 50% en només tres anys? Escolti, potser que això s'assemblarà més al negoci d'en Robert i les cabres, no? Home, és que si el ritme de depreciació és del 50% cada tres anys, d'aquí a poc temps no només l'Ajuntament no ingressarà res per l'electricitat del salt d'aigua, sinó que a sobre hi haurà de posar calés!

Al ple celebrat dilluns 9 d'abril del 2018, l'Il·lustríssim senyor alcalde ha demanat que s'aprovés l'avantprojecte de la central hidroelèctrica, perquè "el temps passa i és urgent aprovar-lo". Com de costum, tot és "urgent" per a l'Il·lustríssim senyor alcalde... encara que l'avantprojecte tingui la data de l'octubre del 2017. I per tal que els regidors de l'oposició podessin estudiar a fons el dit avantprojecte, els el va fer arribar... dijous 5 d'abril. O sigui, que tenien tres/quatre dies per estudiar a fons un avantprojecte molt complex i que suposa una despesa d'un milió i mig d'euros.

L'Il·lustríssim senyor alcalde diu que ell no va rebre aquest avantprojecte fins fa una setmana, cosa difícil de creure perquè, com ja hem dit, la data de l'avantprojecte és del mes d'octubre del 2017. Aquesta afirmació de l'Il·lustríssim senyor alcalde, però, no es pot rebatre fefaentment perquè oh sorpresa! no té número de registre d'entrada. Sí, això que tots els ens públics han de fer obligatòriament, registrar els documents que reben, en aquest cas (i en molts altres) l'Ajuntament d'Alfarràs ho va obviar. Que convenient.

Potser l'Il·lustríssim senyor alcalde pensava que, donant només tres o quatre dies de temps perquè els regidors de l'oposició podessin estudiar a fons l'avantprojecte i plantejar els dubtes que els podés suscitar, aquests no tindrien temps d'aprofundir-hi i es limitarien a aprovar-lo sense saber en realitat què estaven aprovant.

Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs, els regidors de l'oposició a l'ajuntament que vostè tan dignament dirigeix són molt conscients (pel que es veu, molt més que vostè) que la seva obligació és garantir que els diners de tots els contribuents de la vila siguin empleats de manera assenyada i rigorosa, i assegurar per damunt de tot que cap projecte pugui suposar un malbaratament d'aquests diners que l'Ajuntament administra però que no li pertanyen, sinó que pertanyen als ciutadans d'Alfarràs. I, per descomptat, avui no li han aprovat l'avantprojecte. Ni li aprovaran fins que vostè els proporcioni tota la informació que necessiten per poder avaluar tots els pros i contres del dit projecte, especialment pel que fa a la càrrega econòmica que pot suposar per als contribuents. Per molt "urgent" que sigui, perquè si és tan "urgent" hauria pogut donar la informació als regidors de l'oposició fa moltes setmanes, i no esperar a fer-ho tres dies abans del ple.

Els misteris de l'alta política

Resulta que l'Ajuntament d'Alfarràs va convocar un ple el 28 de desembre del 2017 per "tancar el pressupost del 2017". Es va votar, es va aprovar i el pressupost va quedar tancat "net", com ho va definir l'Il·lustríssim senyor alcalde. O sigui, tot en ordre.

Però resulta que en el ple celebrat dilluns 9 d'abril del 2018, l'Il·lustríssim senyor alcalde demana que els regidors li aprovin una ampliació de crèdit del pressupost del 2017 (afegir diners que es van gastar l'any passat i que no estaven pressupostats). Ai caram, que no havíem quedat que el pressupost del 2017 s'havia tancat "net" el 28 de desembre del 2017 segons les seves pròpies paraules, Il·lustríssim senyor alcalde?

Doncs no, ara surt dient que cal ampliar el pressupost per encabir-hi 38.500 euros i escaig, per serveis ja realitzats i per als quals no hi havia pressupost, i que els proveïdors "necessiten cobrar". En altres paraules, si no m'aproveu aquesta ampliació de crèdit, la culpa que els proveïdors d'aquests 38.500 euros i escaig no puguin cobrar serà... vostra!!

Potser a l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs li convindria llegir (no diem "repassar" perquè no creiem que l'hagi llegit mai) al DIEC –Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans– la definició de la paraula "xantatge". Per cert, una definició acurada és la que proposa la web "Definicion.de", especialitzada exclusivament en definicions, que diu "Chantaje: del francés chantage, un chantaje es una extorsión. El chantaje, por lo tanto, es una presión sobre una persona para forzarla a actuar de una cierta manera". Definició precisa del que l'Il·lustríssim senyor alcalde ha intentat fer avui als regidors de l'oposició.

Un fet més que curiós d'aquests 38.500 euros i escaig és que totes les factures són de menys de 1.000 euros excepte una de l'empresa Subirós, de 18.000 euros, corresponent a l'excés de despesa realitzada per la Festa Major. És a dir, per celebrar la Festa Major es va gastar tot l'import pressupostat (60.000 euros) MÉS 18.000 euros que no estaven pressupostats i que ara "cal pagar urgentment" a l'empresa Subirós, segons l'Il·lustríssim senyor alcalde.

I la pregunta, naturalment, és: si tan "urgent" era pagar aquests 38.500 euros i escaig, per què l'Il·lustríssim senyor alcalde ha esperat al 9 d'abril del 2018 per demanar al ple que li autoritzi l'ampliació del pressupost? No ho podia haver fet al gener, o al febrer, o al març...? O és que al gener, al febrer o al març no era "urgent" pagar aquestes factures? Fins i tot el més normal hauria sigut demanar aquesta ampliació del pressupost tan bon punt l'ajuntament va encarregar uns serveis que sabia que no podria pagar perquè no tenia partida pressupostària per fer-ho; és a dir, que l'Il·lustríssim senyor alcalde hauria pogut demanar el juny del 2017 que el ple li ampliés el pressupost... però ha esperat fins al 9 d'abril del 2018 per descobrir que era "urgent" pagar aquests 38.500 euros i escaig.

Quina urgència més estranya, que existint des del mes de juny del 2017 l'obligació de pagar (quan el proveïdor va prestar el servei, sabent que l'ajuntament no tenia pressupost per abonar-li) només el 9 d'abril del 2018 es revela "urgent" i "de pagament imprescindible" sota l'amenaça que, si el ple no li aprova l'ampliació del pressupost, els regidors "rebels" seran responsables que els proveïdors no puguin cobrar.

No, Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs: el responsable d'haver encarregat uns serveis sabent que no tenia pressupost per pagar-los és VOSTÈ, i no els regidors que malden per assegurar que els diners dels contribuents d'Alfarràs siguin empleats de manera correcta i assenyada i per garantir que l'Ajuntament que vostè tan dignament dirigeix no gasti allò que no té.

Dia Internacional del Poble Gitano, a Alfarràs

Avui, dia 8 d'abril, és el Dia Internacional del Poble Gitano, diada que celebren anualment tant les més altes institucions polítiques com també la població gitana de tot el món.

Per exemple, la segona autoritat catalana, el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent, ha fet avui a Twitter la següent piulada: "Feliç Dia Internacional del Poble Gitano! Catalunya és un país que creix i es fa fort gràcies a la diversitat. Salut i llibertat! Gelem gelem!".

És un goig no només per als gitanos, sinó també per a tota la població de Catalunya, que els gitanos commemorin aquesta diada i s'enorgulleixin dels seus orígens. Perquè conèixer els propis orígens i estar-ne orgullós és una característica dels pobles que coneixen (i reconeixen) la seva pròpia identitat, respecten la seva història i se senten segurs i orgullosos d'allò que són. Malauradament durant massa anys els gitanos s'han auto-censurat com a poble, a causa sobretot de la persecució que han patit pel sol fet de ser gitanos. Actualment, per sort, van deixant de banda aquells antics temors i es van presentant com el que són, un poble digne i valent i tan mereixedor de respecte com qualsevol altre

Doncs bé, per tal de celebrar aquest Dia Internacional del Poble Gitano, a Alfarràs es va fer dissabte 7 d'abril un acte, organitzat per l'Associació Acció Social Alfarràs, que va consistir en una passada pels carrers, un acte institucional a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, un acte al Pont Vell per dur a terme la "cerimònia del riu" (un símbol de llibertat i de l'èxode viscut pel poble gitano des de fa més de mil anys: les dones llencen pètals de flors al riu i els homes hi posen espelmes en memòria de les víctimes que van patir les conseqüències de l’odi i els atacs xenòfobs i racistes i en record dels seus avantpassats, especialment del mig milió de gitanos assassinats durant l’holocaust nazi), i finalment una recepció al Pavelló Poliesportiu en el qual es va servir un refrigeri.

A aquests actes hi van assistir, convidats per l'associació Acció Social Alfarràs, diferents personalitats: atès que a la presidenta del Consell Comarcal del Segrià, la senyora Maria José Invernón, no li va ser possible d'assistir-hi, va delegar la seva presència en la senyora Carme Bresmes, treballadora social; hi van assistir també la senadora per Catalunya en Comú Podem Sara Vila, el president de l'Associació Cultural Gitana de Lleida i regidor de la Paeria pel PDeCAT, Nando; el senyor Antonio Chavós, representant de l'associació Futur, i el senyor Paco Salazar, president de l'associació Futur, de Lleida.

Un pensaria que un acte d'aquestes característiques i amb l'assistència d'aquestes persones comptaria amb la presència de les primeres autoritats municipals; almenys, així és com ho fan en els molts Ajuntaments de Catalunya en què es celebren aquests actes. Però Alfarràs, una vegada més, és diferent: ni l'Il·lustríssim senyor alcalde Kleber Esteve, ni CAP dels components del seu equip de govern, es van dignar assistir-hi i donar la benvinguda a les personalitats convidades. Vostès diran "home, potser és que ningú no els ho va dir...". Doncs no: els ho va comunicar personalment el president de l'associació Acció Social Alfarràs, i no només una vegada sinó en diferents ocasions.

Afortunadament, aquestes persones van poder rebre la benvinguda, i la consideració que mereixen, per part de tres regidors de l'Ajuntament d'Alfarràs: la regidora no adscrita senyora Emmanuelle Samper, la regidora del PDeCAT senyora Maria Carme Parra, i el regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya senyor Josep Maria Màsich.

És a dir: una de les entitats de la vila celebra un acte d'una importància evident, i la corporació municipal en ple li gira l'esquena. Faran el mateix quan alguna altra entitat del poble faci una celebració? Posem per cas, la Llar de Jubilats, o l'Associació de Mestresses de Casa...

Recordem unes dades de l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) corresponents a l'any 2017: l'any passat, la població total d'Alfarràs era de 2.879 persones, de les quals 529 d'ètnia gitana. Dit d'una altra manera: un 18,4% de la població de la nostra vila està format per persones gitanes.

I aquest 18,4% de la població (pràcticament una cinquena part de tota la població de la vila) és ignorat per l'equip socialista de govern... que es presta gustós a presidir qualsevol acte minoritari, sempre i quan cregui que qui l'organitza és votant seu.

Segurament, deu ser per allò que pregonen tant sovint: "governar per a tothom, no només per a una part de la població". No troben?