MOCIÓ

Atesa l'actual situació de l'Ajuntament d'Alfarràs com a resultat de la renúncia de la regidora Emmanuelle Samper a seguir formant part de l'equip de govern municipal, considerem d'interès que la població estigui assabentada de la moció presentada avui, 30 de març del 2017, per tots els regidors de l'oposició (transcribim el texte més avall, atès que la imatge no és clarament legible):

DESFIBRIL•LADOR = RECTIFICACIÓ

En l'entrada "Ja tenim desfibril·lador!" del día ­­­­27 de gener del 2017 dèiem textualment que el desfibril·lador d'Alfarràs es troba, per decisió de l'equip socialista de govern, "al cotxe particular de l'agutzil del poble".

Es tracta d'un error que lamentem profundament, i pel qual presentem les nostres disculpes als agutzils d'Alfarràs.

La redacció correcta hauria hagut de ser: el desfibril·lador d'Alfarràs es troba "al cotxe de propietat municipal que condueixen els agutzils".

Queda feta la rectificació, així com les nostres sinceres disculpes als senyors Marcel i José, agutzils d'Alfarràs, pel descrèdit que la nostra informació errònia els hagi pogut ocasionar, i que de cap manera mereixen.

Pressupostos 2017: missió impossible?

Si no anem errats, els acords dels plens municipals es sotmeten a una votació de tots els regidors, que és la que determina quines accions es duen a terme i quines no passen l'escrutini. Òbviament, el partit que compta amb més regidors sol ser qui guanya les votacions, excepte si els partits de l'oposició s'uneixen per fer un front comú i aconseguir aprovar les seves propostes.

Aquest procediment, implantat des de fa molts i molts anys a totes les nacions democràtiques, sembla el més adequat per tal de garantir que la voluntad de la població, expressada en les eleccions, sigui respectada en els plens municipals.

Des que va ser nomenat Alcalde d'Alfarràs fins al dia d'avui, al senyor Kleber Esteve li havia semblat bé aquest procediment, amb el qual s'han aprovat un munt de propostes del Partit Socialista (PSOE) atès que comptava amb majoria de regidors.

Però ailàs!, el senyor Kleber Esteve ha perdut una regidora, la senyora Emmanuelle Samper (vegin l'entrada del 6 de març on comentàvem aquest fet), i ara es troba en minoria. En lloc d'entomar la situació amb tarannà democràtic, acceptant-la i mirant d'establir pactes amb la resta de partits de l'Ajuntament, l'única reacció de l'excel·lentíssim senyor alcalde d'Alfarràs és plànyer-se amargament perquè "l'oposició li té bloquejat l'ajuntament i no li deixa fer res"… És a dir, es queixa d'un fet perfectament democràtic i que no sap resoldre de cap altra manera que no sigui queixant-se de com en són de perversos, els altres regidors…

Si us plau, les deixalles al seu lloc!

Per norma general, a tots ens agrada que casa nostra estigui ben neta i polida, i dediquem molt de temps i esforços perquè sigui així. Escombrem el terra i el freguem, rentem les cortines i les catifes, i fiquem les deixalles en una galleda d'escombraries que buidem el més aviat possible per tal que no empudegui la nostra llar. I quan hem de llençar quelcom voluminós (una nevera que ja no funciona, un sofà que té molts anys i ja no és còmode), ho portem a la plaça de la Bàscula, on a primers de cada mes hi ha contenidors per a residus voluminosos, servei del qual s'encarrega el Consell Comarcal del Segrià.

Però és molt curiós el que passa quan, en lloc de casa nostra, parlem del nostre poble. Segur que tots estaríem d'acord que el nostre poble és una extensió de casa nostra, i per tant hauria de merèixer la mateixa atenció i la mateixa cura que la nostra llar.

Tanmateix, algun habitant d'aquesta vila sembla no haver-ho entès així, a jutjar per les tristes imatges que poden veure a continuació, preses al camí de les Guixeres i a la partida de les Cometes (paratges naturals de la nostra vila que mereixen tota la cura i tot el respecte).

Tots els habitants d'Alfarràs agraïriem molt que l'autor o autors d'aquests abocaments il·legals hi posessin remei i recullissin aquestes deixalles, que mai no haurien d'haver arribat aquí. I que en el futur utilitzin el servei de recollida de residus voluminosos, que estan al servei de tots els habitants d'Alfarràs.

Si volem tenir un poble net on dóni gust viure, tots hi hem de col·laborar.

La xarxa de distribució d'aigua

A finals d'abril de l'any 2016, l'Agència Catalana de l'Aigua va anunciar una línia d'ajuts per garantir aigua de qualitat als municipis amb problemes d'abastament. L'import total de la línia d'ajuts era de DEU MILIONS D'EUROS.

En vista de l'estat en què es troba la xarxa de distribució d'aigua d'Alfarràs, on es perd més de la meitat (concretament, el 52%) de l'aigua que comprem, el més lògic seria pensar que l'equip de govern socialista de l'ajuntament hauria presentat una sol·licitud per tal d'aconseguir una subvenció que permetès reparar les canonades per, com a mínim, no haver de pagar l'aigua al doble del seu preu, com passa ara.

Doncs es veu que l'equip socialista de govern devia estat massa enfeinat amb altres tasques més urgents i importants, perquè no es va molestar a demanar una subvenció que hauria pogut resoldre la situació actual d'abastament d'aigua a Alfarràs, calamitosa per dir-ho d'una manera suau.

Els regidors de l'oposició, sense responsabilitat de govern per decisió de la ciutadania en les darreres eleccions, però que lamenten els dèficits que pateix la nostra població i tenen unes ganes enormes de resoldre'ls, estan treballant conjuntament per mirar d'aconseguir algun finançament que permeti reparar i millorar la malmesa xarxa actual de distribució. Cosa que hauria d'haver fet l'equip de govern, però no es va molestar a fer.

ACCIÓ DE L'OPOSICIÓ

TIRAR EL POBLE ENDAVANT, QÜESTIÓ DE RESPONSABILITAT

Una vegada més el senyor Kleber Esteve, alcalde d’Alfarràs, té problemes amb el seu equip. Cal recordar que en les dues anteriors legislatures van dimitir tres regidors, i quan va governar amb Esquerra vam haver d'abandonar el govern de coalició per falta de transparència, certificats falsos en algunes obres, ingerència en les competències d’altres regidors de forma fraudulenta, mentides, falta de democràcia, etc., etc. Un exemple: signar certificats d’obres dient que s’havien aprovat en Junta de Govern i que el regidor d’obres, d’Esquerra, hi era present, i això no era veritat perquè aquella obra ni tan sols s’havia tractat en aquella Junta de Govern.

Ara dimiteix la senyora Emmanuelle Samper, i diu que ho fa per profundes discrepàncies en la gestió econòmica, una de les raons per les quals Esquerra va deixar el govern de coalició el 2008 (veieu els diaris Segre, La Mañana i Bon Dia del 4 de novembre de 2008).

LA VEU DEL JOVENT

POSEM-NOS A LA SEVA PELL

Des de fa uns mesos a Europa estan arribant milers i milers de refugiats, que fugen de la guerra que ja fa més de 5 anys hi ha a les seves terres. Són gent com nosaltres, que han de fugir de la guerra degut al continu estat de violència, la destrucció de les seves cases, la fam, la persecució de les

seves creences religioses, la ideologia política, la seva orientació sexual...

Ens hem posat algun cop en la seva pell? I si fóssim nosaltres els que estiguéssim en un camp de refugiats, vivint en unes condicions inhumanes? I si haguéssim perdut a tots els nostres familiars i amics? I si no ens volguessin acollir?

Totes aquestes preguntes probablement molts de nosaltres ens les haguem fet, però és realment quan veus unes imatges esgarrifoses i indignants, o quan escoltes el testimoni d'un nen refugiat anant a identificar el cadàver del seu pare i dient-li "pare, aixeca't, per favor".

Quan podrem acabar de fer nos aquestes preguntes, fins quan haurem de veure el patiment de tants milers de persones…

Som tots nosaltres els que podem aportar el nostre granet de sorra, però els que han de fer que la situació canviï són els Governs i polítics d'Europa, i no rentar-se'n les mans i mirar cap a un altre cantó com si la cosa no anés amb ells.

Jo, nosaltres i vosaltres també volem acollir, perquè casa nostra és casa vostra.

Núria Guàrdia