L'ordenança de civisme de
l'Ajuntament d'Alfarràs disposa en el seu Títol 2, Capítol 6è, Article 32,
apartat 2:
«Queda especialment prohibit:
Apartat d): No mantenir els propietaris dels immobles, ja siguin edificis, instal·lacions o solars, i subsidiàriament els seus usuaris, les condicions de neteja, salubritat, seguretat i ornament públic, especialment aquelles parts visibles des de la via pública i/o que puguin molestar el veïnat».
I la mateixa ordenança disposa en el seu Títol 2, Capìtol 6è, Article 33:
1. La realització de la conducta descrita en els apartats 1 i 2 de l'article precedent serà constitutiva d'infracció lleu, i es sancionarà amb multa de fins a 750 €».
És clar que una cosa és publicar una ordenança, i una altra molt diferent fer-la complir. Però el curiós del cas és que l'Ajuntament, que travessa greus dificultats econòmiques (cosa que és de domini públic), no faci complir una ordenança que li podria suposar uns ingressos considerables, en vista dels nombrosos solars existents al municipi que no compten amb cap mena de protecció. Com a exemple un posem un que, per la seva situació i dimensions, crida l'atenció de tothom que transita per l'avinguda de Lleida:
«Queda especialment prohibit:
Apartat d): No mantenir els propietaris dels immobles, ja siguin edificis, instal·lacions o solars, i subsidiàriament els seus usuaris, les condicions de neteja, salubritat, seguretat i ornament públic, especialment aquelles parts visibles des de la via pública i/o que puguin molestar el veïnat».
I la mateixa ordenança disposa en el seu Títol 2, Capìtol 6è, Article 33:
1. La realització de la conducta descrita en els apartats 1 i 2 de l'article precedent serà constitutiva d'infracció lleu, i es sancionarà amb multa de fins a 750 €».
És clar que una cosa és publicar una ordenança, i una altra molt diferent fer-la complir. Però el curiós del cas és que l'Ajuntament, que travessa greus dificultats econòmiques (cosa que és de domini públic), no faci complir una ordenança que li podria suposar uns ingressos considerables, en vista dels nombrosos solars existents al municipi que no compten amb cap mena de protecció. Com a exemple un posem un que, per la seva situació i dimensions, crida l'atenció de tothom que transita per l'avinguda de Lleida:
El tancament dels solars
no és només una qüestió estètica (que també). És sobretot una qüestió de
seguretat. Si una criatura hi va a jugar i pren mal, només ens queda esperar
que no prengui mal de consideració. Perquè si resulta amb ferides greus, què dirà després l'il·lustríssim
senyor alcalde als pares de l'infant? Que no ha tingut temps de fer complir
l'ordenança i obligar el propietari a instal·lar-hi una tanca? O que no n'ha
tingut ganes? O potser que no ho ha fet per altres raons menys confessables?...
La població d'Alfarràs no es mereix l'equip de
govern que té. Aquesta frase, que habitualment s'utilitza en un sentit positiu,
té en aquest cas el sentit més negatiu possible: els ciutadans d'Alfarràs
paguem impostos per tal que l'ajuntament realitzi aquelles tasques comunes que siguin necessàries per garantir
la seguretat de tothom, per gaudir d'un paisatge urbà agradable i per mantenir
una convivència i civisme sense els quals cap societat humana pot anomenar-se
civilitzada. I permetent l'existència en el nucli urbà de solars sense cap mena
de protecció, l'equip de govern incompleix aquestes tres premisses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada