Els misteris de l'alta política

Resulta que l'Ajuntament d'Alfarràs va convocar un ple el 28 de desembre del 2017 per "tancar el pressupost del 2017". Es va votar, es va aprovar i el pressupost va quedar tancat "net", com ho va definir l'Il·lustríssim senyor alcalde. O sigui, tot en ordre.

Però resulta que en el ple celebrat dilluns 9 d'abril del 2018, l'Il·lustríssim senyor alcalde demana que els regidors li aprovin una ampliació de crèdit del pressupost del 2017 (afegir diners que es van gastar l'any passat i que no estaven pressupostats). Ai caram, que no havíem quedat que el pressupost del 2017 s'havia tancat "net" el 28 de desembre del 2017 segons les seves pròpies paraules, Il·lustríssim senyor alcalde?

Doncs no, ara surt dient que cal ampliar el pressupost per encabir-hi 38.500 euros i escaig, per serveis ja realitzats i per als quals no hi havia pressupost, i que els proveïdors "necessiten cobrar". En altres paraules, si no m'aproveu aquesta ampliació de crèdit, la culpa que els proveïdors d'aquests 38.500 euros i escaig no puguin cobrar serà... vostra!!

Potser a l'Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs li convindria llegir (no diem "repassar" perquè no creiem que l'hagi llegit mai) al DIEC –Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans– la definició de la paraula "xantatge". Per cert, una definició acurada és la que proposa la web "Definicion.de", especialitzada exclusivament en definicions, que diu "Chantaje: del francés chantage, un chantaje es una extorsión. El chantaje, por lo tanto, es una presión sobre una persona para forzarla a actuar de una cierta manera". Definició precisa del que l'Il·lustríssim senyor alcalde ha intentat fer avui als regidors de l'oposició.

Un fet més que curiós d'aquests 38.500 euros i escaig és que totes les factures són de menys de 1.000 euros excepte una de l'empresa Subirós, de 18.000 euros, corresponent a l'excés de despesa realitzada per la Festa Major. És a dir, per celebrar la Festa Major es va gastar tot l'import pressupostat (60.000 euros) MÉS 18.000 euros que no estaven pressupostats i que ara "cal pagar urgentment" a l'empresa Subirós, segons l'Il·lustríssim senyor alcalde.

I la pregunta, naturalment, és: si tan "urgent" era pagar aquests 38.500 euros i escaig, per què l'Il·lustríssim senyor alcalde ha esperat al 9 d'abril del 2018 per demanar al ple que li autoritzi l'ampliació del pressupost? No ho podia haver fet al gener, o al febrer, o al març...? O és que al gener, al febrer o al març no era "urgent" pagar aquestes factures? Fins i tot el més normal hauria sigut demanar aquesta ampliació del pressupost tan bon punt l'ajuntament va encarregar uns serveis que sabia que no podria pagar perquè no tenia partida pressupostària per fer-ho; és a dir, que l'Il·lustríssim senyor alcalde hauria pogut demanar el juny del 2017 que el ple li ampliés el pressupost... però ha esperat fins al 9 d'abril del 2018 per descobrir que era "urgent" pagar aquests 38.500 euros i escaig.

Quina urgència més estranya, que existint des del mes de juny del 2017 l'obligació de pagar (quan el proveïdor va prestar el servei, sabent que l'ajuntament no tenia pressupost per abonar-li) només el 9 d'abril del 2018 es revela "urgent" i "de pagament imprescindible" sota l'amenaça que, si el ple no li aprova l'ampliació del pressupost, els regidors "rebels" seran responsables que els proveïdors no puguin cobrar.

No, Il·lustríssim senyor alcalde d'Alfarràs: el responsable d'haver encarregat uns serveis sabent que no tenia pressupost per pagar-los és VOSTÈ, i no els regidors que malden per assegurar que els diners dels contribuents d'Alfarràs siguin empleats de manera correcta i assenyada i per garantir que l'Ajuntament que vostè tan dignament dirigeix no gasti allò que no té.