Els estereotips

Qui escriu aquestes línies ha reflexionat sovint sobre les generalitats que tots plegats diem contínuament, moltes vegades sense ni adonar-nos-en: «Els negres no es volen integrar». «Tots els gitanos són delinqüents». «Els àrabs són lladres». I un llarg etcètera. Ara imagini, lector, que viu en una població on la majoria d'habitants són, posem per cas, subsaharians, i repeteixen constantment «els blancs no es volen integrar», «tots els blancs són delinqüents», «els blancs són lladres», i un llarg etcètera. Vostè es sentiria acollit i respectat per aquesta majoria subsahariana? O més aviat pensaria que la majoria subsahariana no el respecta, el menysté i no té cap interès a veure'l com el que realment és, una persona com ells?

Repetim constantment que «els gitanos són uns delinqüents», sense aturar-nos a analitzar el que diem. Si aquesta afirmació fos certa, les presons estarien plenes de gitanos, òbviament. Però resulta que el percentatge més alt de persones empresonades no és el de persones gitanes, sinó el de persones paies. En altres paraules, hi ha delinqüents gitanos com hi ha delinqüents paios, delinqüents rossos o delinqüents esquerrans. Però és més fàcil no pensar i dir que «totes» les persones d'un col·lectiu determinat són delinqüents. Potser tots plegats hauríem de fer un esforç per veure les persones, sense fixar-nos obsessivament en les ètnies. Tindríem moltes sorpreses agradables.

Fa uns dies, qui escriu aquestes línies va patir un accident domèstic i va necessitar ajuda. Va trucar un parell d'amics que, per raons diverses (i perfectament respectables), no van poder respondre la trucada: fora de cobertura, etc. Llavors qui escriu aquestes línies va trucar la senyora que s'encarrega de netejar-li la casa, tasca que per problemes físics no pot realitzar qui escriu aquestes línies.

No havien passat ni cinc minuts de la trucada que aquesta senyora i el seu marit ja eren a casa de qui escriu aquestes línies i li prestaven l'ajut que necessitava, i li insistien que sobretot, si mai necessitava alguna cosa, els truqués immediatament, a qualsevol hora del dia o de la nit.

La senyora que neteja la casa de qui escriu aquestes línies és gitana. Treballa honradament, mai no ha arribat ni un minut tard, és absolutament respectuosa, porta els seus fills a l'escola, i respecta tothom. Però, segons l'estereotip, «és una delinqüent» perquè és gitana. De debò no ens adonem de com en som, d'injustos, quan etiquetem tota una ètnia pel comportament d'uns quants dels que la componen?