Entre el 26 de juliol de 1896 i el 4 de març de 1897 es
va construir a Andaní la fàbrica de Filatures Casals per ordre de Joan Desvalls i de Llupià, marquès d'Alfarràs.
L'edifici es va construir sobre unes instal·lacions anteriors, que venien des de l'edat
mitjana, dedicades a la transformació dels productes del país. La construcció
no va deixar de banda el detallisme i el bon gust propis dels edificis
modernistes, però malauradament no s'ha conservat el nom de l'arquitecte autor
de l'obra.
Després d'una vida plena d'alts i baixos, el més notable dels quals
fou l'incendi que va patir l'any 1944 –les conseqüències del qual es poden
apreciar en fotografies que han arribat fins als nostres dies–, la fàbrica Filatures
Casals d’Andaní va tancar definitivament les portes l'any 2005.
Però el municipi d'Alfarràs és ric i no li vé d'un milió d'euros amunt
o un milió d'euros avall. Al ple extraordinari de l'ajuntament d'Alfarràs
celebrat el 26 de març de 2015 es va presentar el projecte d'escriptura de
compra de la fàbrica Filatures Casals –en aquells moments propietat de l'Institut
Català de Finances– per part de l'ajuntament d'Alfarràs, en la qual escriptura
s'hi llegia textualment «… La part compradora manifesta conèixer i acceptar la
situació física, jurídica, registral i urbanística de l'entitat que adquireix,
així com el seu estat constructiu actual, per haver-la examinar i essent
d'acord als seus interessos». La compra-venda es va dur a terme per un import
total de 680.000 euros, i la raó de la compra fou, segons que va declarar
l'equip de govern municipal al ple extraordinari celebrat el dia 26 de març de
2015, «per a
destinar-lo a ús industrial i cultural».
Tres mesos després, el dia 6 de juliol de 2015, l'ajuntament d'Alfarràs
publicava al Butlletí Oficial de la Província l'anunci de l'aprovació
definitiva de l'enderroc de fusteria, xalet, caseta de control d'accés est i
vivenda de la fàbrica Filatures Casals, segons informe elaborat per
l'arquitecte municipal el dia 24 d'abril de 2015, amb un pressupost d'execució
per contracte de 10.087,73 euros (IVA inclòs). Sí, menys d'un mes després de
presentar el projecte d'escriptura de compra de la fàbrica Filatures Casals,
que l'ajuntament declarava ser «d'acord als seus interessos», s'aprovava
l'enderrocament d'una part de la propietat acabada de comprar. Caram, amb els
«interessos» de l'equip de govern!
Però és que
el dia 21 de juny de 2016 l'equip de govern de l'ajuntament d'Alfarràs
presentava al ple ordinari el projecte per a l'enderrocament aprovat el 7 de
juliol de 2015, per un import total de 168.666,24 euros.
És a dir: el
cost total a dia d'avui d'aquesta compra «d'acord als interessos de l'equip de
govern de l'ajuntament d'Alfarràs» és de 680.000 + 10.087,73 + 168.666,24 = 858.753,97 euros, sense que l'equip de govern hagi fet fins ara cap
ús, ni industrial ni cultural, d'aquest equipament. Com tampoc no dóna cap
explicació del manteniment que es fa actualment d'aquesta propietat municipal,
que ja es troba en molt mal estat i que, degut a la manca de manteniment, és
probable que s'hagi d'enderrocar totalment d'aquí a no gaire temps. Però què
son 858.753,97 euros per a un municipi ric com Alfarràs? Evidentment, la
ciutadania no necessita més serveis que els que ja té ni necessita que millorin,
per la qual cosa es pot dedicar aquesta quantitat de diners a comprar un
patrimoni arquitectònic per a enderrocar-lo seguidament.
Sense oblidar
que als 858.753,97 euros que ja portem pagats tots els contribuents d'Alfarràs
cal afegir-hi els 20.000 euros anuals aproximats que el propietari de l'edifici
(l'ajuntament d'Alfarràs) ha d'abonar al Canal de Pinyana. D'aquí a set anys el
cost total d'aquesta magnífica compra ja superarà el milió d'euros…
Però allò més
indignant és que aquesta edificació modernista forma part del «Catàleg de Patrimoni del municipi
d’Alfarràs» publicat el juliol del 2012, el subtítol del qual és «Memòria del
catàleg de béns a protegir del municipi d'Alfarràs» i on s'hi llegeix (pàgina 3),
sota l'epígraf «Nivell 2 Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) i assimilables»:
«P5 - Fàbrica de Filatures Casals» i, a la pàgina 11, s'afirma que es tracta
d'un «edifici emblemàtic i representatiu a la població, que per la seva
antiguitat i interès històric-artístic, fa aconsellable la seva recuperació
així com la reconversió del seu entorn». Doncs d'aquest bé patrimonial no
sembla que se'n tingui gaire cura, atès l'estat que presenta actualment i en
vista del nul manteniment que se li dedica.
La cirereta
del pastís és un altre paràgraf de l'escriptura de compra-venda: «Especialment,
la part compradora manifesta conèixer i acceptar que la finca que adquireix
requereix d'obres, que seran per compte de la mateixa». És a dir, que superarem
i de molt el milió d'euros –i és probable que freguem els dos milions–, dineral
gastat per un poble de 3.000 habitants en unes edificacions que no tenen cap ús
previst (més enllà del genèric 'ús industrial i cultural') i que la població
d'Alfarràs no necessitava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada