POSEM-NOS A LA SEVA PELL
Des de fa uns mesos a Europa estan arribant milers i
milers de refugiats, que fugen de la guerra que ja fa més de 5 anys hi ha a les
seves terres. Són gent com nosaltres, que han de fugir de la guerra degut al
continu estat de violència, la destrucció de les seves cases, la fam, la
persecució de les
seves creences religioses, la ideologia política, la
seva orientació sexual...
Ens hem posat algun cop en la seva pell? I si fóssim nosaltres els que estiguéssim en un camp de refugiats, vivint en unes condicions inhumanes? I si haguéssim perdut a tots els nostres familiars i amics? I si no ens volguessin acollir?
Totes aquestes preguntes probablement molts de nosaltres ens les haguem fet, però és realment quan veus unes imatges esgarrifoses i indignants, o quan escoltes el testimoni d'un nen refugiat anant a identificar el cadàver del seu pare i dient-li "pare, aixeca't, per favor".
Quan podrem acabar de fer nos aquestes preguntes, fins quan haurem de veure el patiment de tants milers de persones…
Som tots nosaltres els que podem aportar el nostre granet de sorra, però els que han de fer que la situació canviï són els Governs i polítics d'Europa, i no rentar-se'n les mans i mirar cap a un altre cantó com si la cosa no anés amb ells.
Jo, nosaltres i vosaltres també volem acollir, perquè casa nostra és casa vostra.
Núria Guàrdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada