(Article de febrer 2019)
La societat moderna es compon de diferents
comunitats o col·lectius humans formats per persones de comportaments
diferenciats: hi ha el grup humà de comportament socialment acceptable, que
compleix els seus deures cívics i socials i que dedica els seus esforços a
tirar endavant la seva família, el seu municipi i el seu país; i hi ha altres
comunitats o col·lectius formats per persones el comportament de les quals, per
diverses raons, difereix del comportament dominant en la societat. Aquestes
persones solen ser considerades "persones vulnerables" i la societat
vetlla per les seves necessitats i els proporciona (en major o menor mesura
depenent de la zona geopolítica on es troben) els anomenats "ajuts":
uns diners provinents dels impostos que paguen els ciutadans i sense els quals
aquells grups vulnerables no tindrien possibilitat de tirar endavant.
A ningú se li escapa que quan es rep alguna cosa,
cal haver fet el necessari per a merèixer-la. En el cas dels ajuts, aquests
haurien d'anar acompanyats de la intenció i l'esforç de la part ajudada per
integrar-se en la societat en la qual viu, i gràcies als esmentats ajuts
arribar a un comportament homologable al de la resta de la societat.
El problema, però, es presenta
quan les persones "ajudades" no mostren cap intenció, ni evidencien
cap esforç, per integrar-se en la societat que les ajuda. El seu raonament és
meridianament clar: "Si amb els ajuts que em donen puc viure mitjanament
bé, per què hauria de fer cap esforç per integrar-me en aquesta societat que
m'ajuda?".
En altres paraules: quin estímul pot tenir una
persona "ajudada" per modificar la seva conducta social, si faci el
que faci els "ajuts" els tindrà igualment?
En sociopolítica, hi ha dues possibles raons perquè
es doni aquesta situació: 1) el "bonisme", que equival a considerar
que la societat té l'obligació d'ajudar els col·lectius considerats vulnerables
sigui quina sigui la conducta d'aquests; i 2) l'interès electoral, que compta
obtenir els vots de les persones "ajudades" i es cuida molt de
deixar-los ben palès quin és el partit que les "ajuda".
El ciutadà pertanyent a un
col·lectiu vulnerable que s'esforça en treballar honradament, que porta les
criatures a l'escola i es preocupa perquè aprenguin i es formin, que paga els
impostos que li pertoquen, mereix tota l'ajuda que la societat li pugui donar
per tal que aconsegueixi sortir de la seva vulnerabilitat. Però per quins set
sous cal "ajudar" persones que es neguen a treballar, que no paguen
impostos a la societat que les manté, que menystenen l'educació dels seus
fills?
Fóra necessari plantejar-nos seriosament què volem
aconseguir exactament quan "ajudem" persones de col·lectius
vulnerables: volem ajudar-les per tal que s'integrin en la societat i
esdevinguin ciudatans amb els mateixos drets, però també amb les mateixes
obligacions, que la resta de la societat? O el que perseguim és mantenir uns
ghettos voluntàriament creats per col·lectius que rebutgen integrar-se en la
societat i consideren que no tenen cap obligació de fer-ho, sinó que és la
societat la que té obligacions envers ells?
Caldria que com a societat reflexionéssim
seriosament sobre aquest punt, i d'una vegada per totes decidíssim si volem que
els "ajuts" que paguem amb els nostres impostos serveixin per a
modificar conductes indesitjables o si, al contrari, volem perpetuar conductes
antisocials que financem amb "ajuts" immerescuts.
El
futur d'una societat en la qual una part no aporta res, sinó que només rep, és
complicat. A les persones se'ns dona sanitat, educació, etc. per tal que quan
arribem a adults, retornem el que se'ns ha donat contribuint a mantenir la
societat amb els nostres impostos. Però quina aportació fa qui rep sanitat,
educació i ajudes diverses i rebutja assumir les seves obligacions ciutadanes,
perpetuant una situació de dependència finançada per la societat en el seu
conjunt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada