diumenge, 14 d’abril del 2019

REFLEXIÓ SOBRE LES PENSIONS I EL NOSTRE VOT

(Article de desembre 2017)

Fa uns anys, el PP i el PSOE van aprovar, per ordre de la senyora Merkel, la reforma de l'article 135 de la Constitució. Ara aquest article diu que Espanya, abans que qualsevol altra despesa, ha de pagar el deute. Encara que no quedin diners per a cobrir les pensions, la sanitat o l'educació.

El Banc Central Europeu ho va deixar ben clar: a partir del mes de gener del 2018 destinarà a comprar deute espanyol la meitat dels diners que hi destina actualment. I a partir del setembre del 2018, deixarà de comprar deute espanyol. Potser algú pensarà que llavors Espanya podrà col·locar deute en altres països a un preu més alt: en aquest cas, el problema només es multiplicaria perquè, si ara Espanya no pot pagar el deute que té, com podria pagar-lo encara més car? Repetim: a partir de l'octubre del 2018, abans que res s'haurà de pagar el deute que venci (130.000 milions d'euros), per davant de qualsevol altra despesa (pensions, sanitat, educació...).

Però, què suposen 130.000 milions d'euros? Aquestes xifres astronòmiques maregen. Doncs, per poder-nos fer una mica la idea, podem pensar que les retallades que es van fer a Catalunya entre els anys 2010 i 2015 van suposar en total 9.800 milions d'euros... També hi ha qui diu que es podria estalviar fent alguns ajustos: eliminar el Senat (86 milions), eliminar la corrupció (30.000 milions des de l'any 1978, a 750 milions anuals), eliminar les Comunitats Autònomes (estalvi de 245 milions d'euros), eliminar el concert basc (1.500 milions d'estalvi), eliminar el concert navarrès (600 milions). Doncs tot això suma 32.431 milions d'euros, xifra que queda molt, molt lluny dels 130.000 milions que s'hauran de pagar.

Ja fa més de dos anys que el Fondo Monetario Internacional va avisar que a Espanya s'han acabat l'educació i la sanitat gratuïtes, que se n'hauran de fer càrrec els ciutadans. Això vol dir que les famílies hauran de pagar el cost de l'ensenyament dels fills (entre 400 i 600 euros mensuals per cada infant) i de la sanitat (entre 240 i 300 euros mensuals per persona). Quantes famílies no podran escolaritzar els seus fills? Quantes famílies no podran anar al metge quan ho necessitin, i no es podran pagar els medicaments que necessiten?

És una herència enverinada que deixarem als nostres fills i als nostres néts, si no hi posem remei. Perquè és amb el nostre vot que decidim qui ens governa, i un mínim de prudència aconsella decidir-ho després d'haver estudiat atentament el programa que ens presenta cada partit polític en la campanya electoral i d'haver passat revista a la manera com ha governat, o com s'ha comportat si era a l'oposició, cada partit. De manera que quan estem sota un govern autoritari, corrupte i malversador, no podem donar la culpa a ningú: tenim el govern que vàrem votar entre tots.

Si el dia 21 de desembre guanyen els partits constitucionalistes (per anomenar-los d'alguna manera, perquè s'han passat la constitució per l'arc de triomf sempre que els ha convingut), estarem dient que ja ens està bé que l'Estat espanyol deixi de pagar pensions, que ja ens està bé que l'Estat espanyol deixi de pagar l'educació i que ja ens està bé que l'Estat espanyol deixi de pagar els metges, infermeres, hospitals i medicaments. I no podrem dir que no estàvem avisats: un membre del govern del senyor M. Rajoy va dir recentment que «els ciutadans s'han d'anar acostumant a fer-se un pla de jubilació privat»...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada